La pensió compensatòria vitalícia

La pensió compensatòria és una prestació econòmica que naix com a conseqüència del desequilibri econòmic originat per separació o divorci. Amb aquesta es busca reestablir l’equilibri econòmic preexistent i reparar l’empitjorament econòmic patit per uns dels cònjuges després de la ruptura matrimonial.

L’esmentada pensió pot ser temporal o vitalícia. Durant els últims anys s’ha tendit, atenent les circumstàncies concurrents, a limitar-ne en el temps la durada al considerar que en aquell període el desequilibri que la va originar s’hauria restablert.

Malgrat això, últimament s’han dictat algunes sentències que, analitzant les circumstàncies concurrents en el cas concret, entenen que aquestes han de ser de caràcter vitalici.

Així, en una recent sentència de 18 de juliol de 2019 de la Sala Civil del Tribunal Suprem, s’exposa que en consideració a les circumstàncies consistents en edat de l’esposa, el temps de durada del matrimoni, així com que mentre va durar va ser l’esposa qui es va ocupar de la cura de la família i fills i que només ha treballat esporàdicament en el negoci del marit, és difícil que superi el desequilibri, ja que atesa l’edat de 54 anys de l’esposa i la seua falta de formació, es considera difícil que pugui accedir al mercat laboral. Per a l’Alt Tribunal, només pot establir-se una pensió compensatòria temporal efectuant un judici prospectiu que permeti analitzar si al final de durada de la pensió compensatòria fixat podrà reestablir l’equilibri econòmic que havia perdut com a conseqüència de la crisi matrimonial, assolint la convicció que no és necessari prolongar més enllà la seua percepció davant de la certesa de superació del desequilibri. Per això, considera que el jutjador ha de guiar-se en aquest judici amb prudència i ponderació, “amb criteris de certesa”. A tal efecte, es remet a l’anàlisi dels criteris establerts a l’art. 97 del Codi Civil.

Encara arriba més lluny la sentència de l’Audiència Provincial de Jaén de 5 de febrer, ja que va concedir una pensió compensatòria de caràcter vitalici a una dona malgrat que al conveni regulador pactat amb el seu espòs (en un procés de mutu acord) havien acordat una pensió compensatòria de 6 anys de durada a favor de l’esposa. En l’esmentada resolució, el Tribunal té en consideració determinades circumstàncies que perjudicaven l’esposa i de què el marit es va aprofitar, malgrat que l’acord va ser aprovat judicialment.

Encara que la pensió compensatòria és una qüestió de justícia pregada i de caràcter dispositiu per a les parts, s’han de tenir en consideració les circumstàncies especials que es presentaven en el cas. Al conveni regulador, segons la Sala, s’hauria d’haver efectuat una ponderació de la possible superació del desequilibri econòmic causat a l’esposa com a conseqüència de la ruptura matrimonial, ja que en aquell moment tenia 53 anys, no ostentava formació i comptava amb escassa experiència laboral, atès que durant el matrimoni sempre s’havia dedicat a la cura de la llar i la família.

En el moment que es planteja, una vegada transcorregut ja el termini de durada de la pensió compensatòria, s’ha posat en evidència la falta de ponderació real de les circumstàncies al conveni, així com de la probabilitat de reestablir el desequilibri econòmic accedint al mercat laboral (una situació que ja es coneixia a l’acordar el conveni regulador, però que es van obviar en perjudici de l’esposa).

Vist el panorama actual, i en el cas que us trobeu en una situació similar, us aconsellem que acudiu a un advocat que pugui informar-vos i defensar els vostres drets.