Hong Kong: de crisi política a econòmica

Hong-Kong és una economia avançada amb un potent sector serveis, centre financer i turístic mundial. Però, des del juny, afronta una complexa crisi política interna que se suma als efectes negatius d’altres problemes internacionals: l’enredat conflicte comercial entre els EUA i la Xina, la gradual desacceleració econòmica de la Xina i d’altres economies asiàtiques veïnes i la devaluació del iuan xinès davant del dòlar dels EUA.

El territori, després de 156 anys de colonialisme britànic, va passar a ser l’1 de juliol del 1997 una “regió administrativa especial” sota sobirania xinesa. Pequín va aplicar el principi “un país, dos sistemes” ideat per Deng Xiaoping el 1984 que permetia a Hong-Kong mantenir la vigència del sistema jurídic common law britànic durant un període de 50 anys, que finalitzarà el 2047. D’aquesta manera, va continuar gaudint d’un marc econòmic i legal diferent al xinès continental i fins i tot disposar d’una moneda pròpia, el dòlar HK, una divisa plenament convertible lligada al dòlar USA. És una plaça financera deslocalitzada que gaudeix d’un règim fiscal que atreu les inversions estrangeres, empreses i particulars.

És membre per dret propi de l’OMC amb un tractament econòmic diferenciat a la Xina. Així, no l’afecta, en principi, la pujada d’aranzels que Trump aplica als productes xinesos. Però el fre als intercanvis econòmics entre els EUA i la Xina perjudica l’excolònia, que juga un privilegiat rol de pont comercial i inversor amb el vast continent xinès. Però el PIB d’aquesta ciutat de 7,5 milions d’habitants, després de créixer un 3,8% el 2018, podria fer-ho tan sols un 0,5% el 2019. I si el context polític continua incert, l’economia podria entrar en recessió. Tanmateix, es pot confiar en la solidesa de l’economia hongkonguesa. La renda per càpita (48.000 $ USA) és una de les més altes del món i fins i tot va superar la del Regne Unit (42.000 $). La Xina se situa en 9.600 $. Unes finances sanejades amb un deute públic gairebé nul i uns pressupostos excedents permeten al Govern local prendre les mesures necessàries per estimular l’economia.

Però el problema de fons és polític i està condicionat per la posició actual i futura del Partit Comunista Xinès (PCX). El règim excepcional de llibertats públiques de què avui gaudeix Hong-Hong té data de caducitat. Quan va tenir lloc la retrocessió el 1997, Occident confiava que l’adopció del principi “un país, dos sistemes” faria possible una gradual obertura del règim xinès al pluralisme polític. Ha ocorregut el contrari. I la societat civil de Hong-Kong, sobretot els joves, reacciona contra l’estratègia de Pequín d’anar restringint les llibertats públiques al territori. I l’actuació crítica dels mitjans de comunicació xinesos va provocar una caiguda de les visites dels turistes continentals xinesos. També va influir la devaluació del iuan, que les va encarir. Val a recordar que 51 dels 65 milions de visitants a Hong-Kong el 2018 procedien de la Xina continental. I el nombre de grups de turístics xinesos va descendir bruscament a partir del juny, perjudicant una economia basada en el sector serveis. També es van frenar els viatges de negocis. En temps d’incerteses, els inversors dubten.

Carrie Lam va anunciar, el 4 de setembre, la retirada del projecte de Llei d’Extradició que va originar la crisi. Pequín va cedir en part a les vigílies de la celebració, l’1 d’octubre, del 70è aniversari de la República Popular Xinesa, proclamada el 1949. Però els manifestants continuen exigint que es garanteixi un marc democràtic de llibertats públiques que Xi Jinping mai no concedirà. I arribat a aquest punt, les coses poden anar a pitjor i no es pot descartar una intervenció més directa xinesa en la megalòpoli. Hong-Kong va jugar un paper clau en el procés d’obertura econòmica de la Xina iniciada per Deng Xiaping el 1978. Però, 41 anys després, l’ombra del gegant xinès, fèrriament controlat pel PCX, és cada vegada més allargada i amenaçadora. Xangai serà el centre financer més gran d’Àsia i Shenzhen, on té la seu Huawei, va guanyar a Hong-Kong el lideratge per les noves tecnologies del segle XXI. Les pressions de Pequín continuaran, incloent les empreses estrangeres que operen a la Xina. El primer avís el va donar a Cathay Pacific. Però també van arribar a altres empreses multinacionals perquè no contradiguin els interessos bàsics xinesos. Pequín actua de forma subtil però eficaç. Inditex amb botigues a la Xina i Hong-Kong ha manifestat el seu suport a la sobirania territorial xinesa, una cosa que ningú no discuteix. El que està en joc són els drets i llibertats públiques. Però avui primen els valors econòmics sobre els humans. Ho sap Xi Jinping, que només s’ha de fixar en el modus operandi de Donald Trump.