El que he vist és inadmissible, senyor Torra

No podem continuar callats ni fent com si res. No podem continuar tractant la gent amb aquest poc tacte. No podem continuar amb aquesta sanitat pública que tenim!

Estic molt decebut. Recentment he hagut d’estar més hores a l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida de les que m’agradaria. Però les obligacions són les obligacions i m’ha tocat acompanyar el meu pare uns dies al centre hospitalari. I és cert que el millor tracte l’ha de rebre el pacient, que al cap i a la fi és qui més ho necessita. Però no és menys cert que és inadmissible que l’acompanyant hagi d’estar llargues hores assegut en una cadira, la mateixa que haurà d’utilitzar si es queda a dormir a l’habitació per acompanyar el malalt. I no em val la resposta del polític tecnòcrata de torn que em digui que un hospital no és un hotel. Tot i que sí que hauríem de rebre un tracte com si hi fóssim, ja que no estem allí per plaer, sinó per acompanyar un familiar malalt. Ja en tenim prou, amb fer companyia i seguiment a algú amb motiu d’una malaltia, com perquè encara hàgim de sofrir unes pèssimes condicions de l’equipament i de confort.

Potser la gent jove pot suportar-ho –que tampoc–, però què passa quan la persona en qüestió té una certa edat i no pot passar llargues hores en aquesta cadira? És realment aquest el tracte que volem donar als pacients i als seus familiars?

Em pregunto què fa el senyor Quim Torra amb els diners que no en té ni per invertir ni per dignificar l’estada de les persones als hospitals? És vergonyós el que he pogut veure jo aquests dies a l’Hospital Arnau de Vilanova. Una manca important de neteja, abandonament de l’equipament... i una llista llarga de queixes. Sort que amb el personal no passa el mateix. Ells supleixen amb la seva dedicació i professionalitat tota la precarietat que es pateix per part de l’Administració. Un fet que també es fa extensiu a tot el funcionariat en general, que amb la seva abnegació crea un mur de contenció a la situació de deixadesa que s’ha creat fruit de la mala gestió dels seus màxims responsables.

No podem oblidar-nos tampoc que el resultat dels concursos a la baixa dóna com a resultat la manca de serveis als centres –en aquest cas brutícia a l’hospital– i sous indignes per als treballadors. En molts casos, avui dia un sol treballador fa les mateixes tasques que feien anys enrere tres persones.

Algú veu normal que la gent es faci una assegurança privada per evitar aquestes situacions? Fins quan continuarem callats? No hauríem de mobilitzar-nos per dir prou a aquesta dramàtica situació? És inadmissible que la ciutadania en general, treballadors i treballadores de diferents rangs econòmics, hagin de pagar-se una mútua perquè el tracte que reben a la sanitat pública no és el que toca; perquè hagin d’esperar llargues hores fins que se’ls atengui; i/o perquè hagin de passar mesos i mesos perquè els facin una prova en qüestió.

Totes aquestes preguntes no han desaparegut ni un sol moment del meu cap en els dies que he viscut a l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida. No podem permetre més aquesta situació i considero que es necessita una solució al més aviat possible. La sanitat pública no pot continuar així, ja que ningú es mereix aquest tracte.