Espanya, fora del podi de la felicitat

A començaments d’aquest mes de setembre, l’Ipsos Global Advisor on Global Happiness va donar a conèixer la seua classificació sobre el grau de felicitat dels ciutadans de diferents països. El podi mundial el van compartir australians i canadencs.

En aquest campionat, en el qual apareixen inscrits vint-i-vuit països, Espanya no és que hagi quedat fora del podi, ha quedat en última posició entre les nacions europees! En altres estudis com l’elaborat pel World Happiness Report 2019 vinculat a l’ONU i que inclou 156 països, Finlàndia s’emporta l’or com el país més feliç del món, i en aquest, Espanya ocupa una discreta posició al lloc número trenta.

En qualsevol organització, empresarial o social, en la qual els seus membres manifestessin tal grau de satisfacció seria un indicador suficient perquè els seus líders, en aquest cas polítics, responguessin a la ciutadania indicant què pensen fer per millorar aquelles variables com: llibertat, suport social, confiança, etcètera. Que es troben en l’origen de la insatisfacció del país que ells dirigeixen i que poc o res té a veure amb els seus enfrontaments particulars i permanents.

Variables en l’equació de la felicitat

Richard Davidsor, professor de Psicologia i Psiquiatria a la Universitat de Wisconsin, expert en neurociència afectiva i considerat per la revista Time com una de les persones més influents del món, ens indica que entre els factors psicològics que provoquen la felicitat hi ha les emocions positives com la tendresa, la compassió i la pràctica de la meditació.

En una entrevista publicada a la contra de La Vanguardia, l’investigador explicava que experimentalment és possible comprovar els beneficis que es deriven de la meditació: “Vam portar diversos meditadors al laboratori i vam veure com després de la meditació en aquelles zones que apareixien inicialment inflamades, els baixava abruptament la inflamació.” A la pregunta dels periodistes de si les esmentades variables capaces de provocar la felicitat són innates o es poden conrear, l’investigador indica que com més es posen en pràctica aquestes emocions més augmentarà el nostre benestar.

Benestar psicològic ‘versus’ felicitat

En psicologia preferim utilitzar el concepte de benestar psicològic per referir-nos a l’estat en el qual es troba una persona. Va ser a finals dels anys noranta quan el psicòleg Martín Seligman va impulsar la psicologia positiva al posar el focus en els aspectes que provoquen el benestar i el creixement de les persones.

L’alegria, la confiança, l’optimisme i la serenitat són algunes de les pedres angulars sobre les quals es pot construir una societat més feliç. Si els nostres líders volen ser els arquitectes d’una societat feliç hauran d’abandonar la seua confrontació carregada d’hostilitat i construir una societat més sòlida, basada en la cooperació i la solidaritat capaç de canviar les actuals estadístiques sobre la felicitat.