Al setembre, aturem la Llei Aragonès!

Hi ha una frase feta, proverbi àrab depèn on es busqui, que diu una cosa com ara que “qui vol fer alguna cosa, troba la manera, qui no vol fer res troba una excusa”, i amb el projecte de llei de contractes de serveis a les persones, més conegut com la Llei Aragonès, passa una mica això.

Què ens diu el govern d’ERC i JxCat sobre aquesta llei? Doncs que no privatitza nous serveis, sinó que senzillament servirà per garantir la qualitat, per evitar que es prioritzi l’oferta més baixa en les externalitzacions de serveis i per marcar com s’han de portar a terme. Estableix com s’han de licitar i adjudicar els contractes, com controlar l’execució d’un servei. Fixa que el preu no pot ser l’únic criteri per atorgar una adjudicació en aquests àmbits i vol donar una millor puntuació a les empreses que millorin les condicions del conveni col·lectiu als seus treballadors.

Ens podem submergir en els aspectes tècnics i jurídics de la llei, debatre’ls i rebatre’ls un per un, però no veuríem el bosc, perdríem la visió global de l’objectiu del que vol aquesta llei: establir com s’han de dur a terme les privatitzacions.

Perquè el projecte de llei de contractes de serveis a les persones conté una llista de sis pàgines amb tot allò que el govern català considera externalitzable, incloent-hi serveis que avui ofereix l’administració. Més de 240 serveis en camps tan diversos i tan sensibles com la sanitat, els serveis socials, d’ocupació i comunitaris, els menjadors escolars, els serveis esportius o el transport escolar, la geriatria, l’educació especial, entre altres.

Un projecte de llei que no obliga a externalitzar serveis, però que crea el marc jurídic per fer-ho, que no posa límits a l’externalització, sinó que la regula i que no s’acompanya de cap mesura, pla o calendari per tornar a mans públiques els serveis que ara es troben en mans privades

I això, per als que defensem que els serveis públics no són una mercaderia, per aquells que apostem perquè sigui l’administració la que els ofereixi com a garantia d’universalitat, qualitat i, sobretot, prioritzant el servei a les persones per damunt de l’eficiència econòmica, no és una bona notícia.

“Digue’m amb qui vas, i te diré qui ets.” La CUP, finalment els Comuns, sindicats com la CGT, la IAC, la Ustec, Intersindical-CSC, el SEPC i organitzacions com Fapac o Marea Blanca o la Xarxa d’Economia Solidària s’hi han manifestat en contra. Fins i tot un dels seus defensors, el PSC, ha demanat que s’excloguin els serveis laborals d’entre els serveis susceptibles de ser externalitzats. Aquest amb qui vas, en aquest, cas són el PSC, PP, Ciutadans, ERC i JxCat, i això ja diu moltes coses.

El fet de només establir el marc de quins serveis públics s’han de privatitzar i de com fer-ho, sense impulsar el blindatge dels serveis públics, encara en mans públiques, i iniciar la reversió dels privatitzats de manera gradual i calendaritzada, demostra una voluntat política concreta que xoca frontalment, entre altres coses, amb allò que defensen organitzacions com la Xarxa d’Economia Solidària: “Aquest projecte de llei fomenta la mercantilització de serveis públics bàsics a través de la compra al mercat com a principal mecanisme de provisió i gestió d’un extens catàleg de serveis a les persones.” Diuen, textualment, al seu darrer comunicat.

Al ple del mes de setembre es va debatre una moció de l’Assemblea en Defensa dels Serveis Públics en què es demana al govern de la Paeria i a la resta de partits polítics amb representació municipal que rebutgin frontalment l’aprovació d’aquesta Llei, que defensin fermament els serveis públics i que instin la Generalitat a impulsar una iniciativa legislativa que blindi la titularitat, gestió i provisió de tots els serveis necessaris per al desenvolupament d’una vida digna.

És important que la Paeria aprovi aquesta moció, per poder aturar aquesta proposta de llei, revertir-la i convertir-la en una eina útil per poder recuperar els serveis públics privatitzats.