La veterinària mereix més visibilitat

Any rere any, des del Col·legi de Veterinaris fem l’esforç d’intentar transmetre a la societat en què consisteix la nostra professió. Aquesta tasca de divulgació la basem en dues idees principals: la protecció de la salut dels animals i la protecció de la salut de les persones, al tenir cura de les malalties que ens poden transmetre els animals i dels aliments que aquests ens proporcionen. Aquesta doble línia es resumeix fàcilment en una única idea que les engloba, que és el concepte que anomenem “una sola salut” i que inclou també la protecció al medi ambient, que sempre hem de tenir en compte. Quan parlem d’animals, doncs, ens referim tant als animals de companyia que conviuen a les nostres llars –i que són considerats per molts com un més de la família– com als animals de ramaderia, tan importants a tot Lleida i que són els que, com dèiem abans, ens proporcionen aliments. És en aquest doble vessant que hem de posar en valor la tasca silenciosa dels veterinaris, sobretot com a controladors i garants dels aliments de procedència animal que consumim.

I és que, habitualment, la feina dels veterinaris que treballem en seguretat alimentària queda molt amagada. Aquest estiu passat, per exemple, hem viscut un incident destacat, el cas de la listeriosi, que ha obert un debat sobre aquest tema i que ha servit per fer una reflexió sobre les garanties sanitàries dels aliments, tot recordant-nos la importància de la tasca de vigilància i control d’aquests. Cal dir que, com a veterinaris, estem presents en tots els processos productius de la carn i d’altres aliments, tant en la producció primària com en la transformació, distribució i consum.

És per això que diverses veus del nostre col·lectiu ja han posat de manifest la necessitat de reforçar la inspecció veterinària per tal d’afegir garanties a la tasca d’autocontrol que exerceix l’operador econòmic, i que li correspon per normativa. Des del Col·legi de Lleida ens sumem a aquestes reivindicacions, perquè en els darrers anys hem vist com les diferents administracions han viscut situacions de retallades i canvis normatius que seria necessari revisar.

També voldria destacar el paper fonamental que té la nostra professió en el benestar dels animals. Tant en el cas de la ramaderia, en què darrerament s’estan produint entrades il·legals a explotacions i que des del Col·legi condemnen, com en el dels animals de companyia, els veterinaris som els professionals millor preparats i formats, tant per garantir l’absència de patiment dels animals com la manifestació dels comportaments naturals que els defineixen com a espècie.

D’altra banda, la nostra professió continua sent altament demandada com a elecció de futur dels nostres joves, normalment d’una forma molt vocacional i amb força competència per accedir-hi. No cal dir, en aquest sentit, que les noves generacions es troben amb un futur laboral complex, amb un excés de titulats i amb molts reptes encara per resoldre, com ara la demanda de l’aplicació de l’IVA reduït a les mascotes, un tema pel qual s’està lluitant des de la nostra organització col·legial per tal que la salut dels nostres animals deixi de ser considerada com un luxe. Com a resum, podem dir que tenim una professió sanitària amb una tasca important i molt necessària a nivell social, amb una doble responsabilitat: sobre la salut i el benestar dels animals i sobre la salut de les persones. Malgrat això, com a col·lectiu, hem de continuar reclamant visibilitat per ocupar el lloc que ens pertoca.