Diluir

Per a Anxo Pérez, tot a la vida es pot dividir en dos grups, “l’útil i l’inútil, el rendible i el no rendible, el que és essencial i el que no ho és, el que hauries d’estar fent ara i el que no”.

De fet, la dualitat és necessària per poder qualificar i dimensionar la majoria de coses. Quan diem que una persona és treballadora és perquè hi ha algú que no ho és; perquè algú sigui bo necessitem que hi hagi algú que sigui dolent. No existeix res si no té el seu oposat.

Segons aquest emprenedor d’èxit, el problema sorgeix quan agafem alguna cosa del grup útil i també alguna cosa del grup no útil, ja que el segon dilueix el primer.

La dilució és el motiu pel qual treballar més no es tradueix en més treball i estudiar més no es tradueix en més estudi.

Per aquesta raó, diluir significa “robar protagonisme”. Cada vegada que fem una tasca que hem de fer i una altra que no hauríem d’estar fent, la dolenta dilueix la bona.

Molt s’ha escrit sobre la productivitat i el rendiment. La Comissió Europea situa Espanya a la cua de la productivitat laboral europea l’any 2019.

Els experts afirmen que una economia pot créixer a força d’afegir gent treballant o de fer més amb els que ja es té. Segons la meua opinió, fer més no vol dir treballar més.

Precisament, el problema se centra en el fet que diluïm els nostres esforços en coses que no resulten útils. Doctor, això té solució? Vegem.

A les organitzacions, el líder de l’equip ha de ser el guia que ens ajudi a identificar el que és important i necessari, a centrar-nos en el que és útil en el nostre treball diari, per aconseguir que siguem més productius.

És el líder el que ha de focalitzar els nostres esforços en aquelles tasques clarament orientades a assolir els objectius marcats. I, sobretot, és el responsable de dimensionar adequadament les tasques que ha de realitzar cada treballador. Una excessiva càrrega de feina pot produir desmotivació i desídia. La clau serà fer el mateix en menys temps; per tant, ser més eficient. No consisteix a estar-s’hi hores i hores, sinó a aprofitar el temps de treball.

Com que la productivitat mai és un accident que passa casualment, sinó que és el resultat d’un compromís amb l’excel·lència, la planificació intel·ligent, i d’un esforç ben enfocat, ens aventurem a compartir algunes recomanacions que la condicionen.

– Prioritzar, organitzar-nos. En moltes ocasions, menys és més.

– Implementar el treball per objectius i no per hores. Un empleat no és millor per estar-se més hores al seu lloc de treball. Cal desterrar la cultura del “presentisme”.

– Establir o revisar els processos existents i les funcions i activitats que ha de realitzar cada treballador.

– Implantar el mesurament i anàlisi del rendiment per poder prendre decisions encertades.

– Posar a disposició dels treballadors els recursos necessaris.

– Impulsar tot allò que funciona molt bé.

– Inculcar una cultura dirigida a valorar el temps. Et sona? “El temps és or.”

El duel està servit: treballador ocupat versus treballador productiu.

Que guanyi aquest últim passa, entre altres coses, per evitar al màxim que ens diluïm. Únicament d’aquesta manera augmentarà la nostra productivitat, millorarà la nostra motivació i ens ajudarà a generar temps per dedicar-lo a una cosa tan important com el lleure.

Peter Drucker, considerat el filòsof més important de l’administració del segle XX, ho tenia molt clar quan va afirmar que “res no és menys productiu que fer de forma més eficient coses que no hauries de fer”. Ja saps, toca no diluir-se.