Treball decent

Escriure sobre el treball decent em porta a recordar principis que, amb tota probabilitat, subscriuríem i que hem oblidat o no els volem tenir en compte. El treball és un dret en el qual, a més a més, podem expressar allò que som. Alhora ens porta a formar part de la vida social per poder ser-ne partícips. És quelcom constitutiu de la persona, de la família i de la societat. En definitiva, el treball ens porta a sentir-nos persones, realitzades com a tals, dignes.

La realitat al nostre voltant ens recorda que estem immersos en una crisi econòmica. És a dir, el model econòmic que anem desenvolupant no funciona. Almenys no ho fa per una part molt important de la població, que n’ha quedat exclosa. Un model de creixement només basat en l’especulació, el benefici, en què no hi ha un sistema de distribució de la riquesa i davant d’un repte mediambiental de grans dimensions que posa en perill el planeta i la seva subsistència futura.

Davant d’aquesta situació, Càritas Diocesana de Lleida no vol restar impassible. A través de la Fundació Jaume Rubió i Rubió, porta a terme el seu programa laboral. Es tracta d’un més dels programes de l’entitat, amb què es desenvolupen accions d’acollida laboral, de formació, d’inserció al món del treball, etc.

Dins d’aquest programa laboral, es va veure la necessitat d’impulsar una acció que permetés poder accedir a llocs de treball persones que ho tenen més difícil. Fruit d’aquesta necessitat va néixer el projecte Troballes, una proposta per arribar al món del treball.

Les empreses d’inserció són un pont amb l’empresa ordinària. Es tracta, mitjançant el procés d’inserció, de preparar el millor possible cada persona perquè pugui accedir al mercat ordinari. I per què el cognom d’inserció? Aquest dóna resposta a una de les preocupacions que es tenien a l’hora de pensar en aquest projecte. Sabem que, difícilment, les persones que ens demanen ajut poden accedir a l’empresa ordinària sense més: els manquen hàbits, falta d’experiència laboral, formació, etc.

La figura de l’empresa d’inserció podia respondre a aquesta preocupació des del moment en què el seu objectiu, la seva estructuració i les seves obligacions pretenen respondre a la necessitat d’ajudar persones a inserir-se en el món laboral ordinari. Cal tenir present que les empreses d’inserció tenen a les seves plantilles les figures d’insertor/a laboral i d’acompanyament en la producció.

Es tracta d’un projecte exigent, en el qual volem que hi siguin presents les bones pràctiques i sense oblidar els reptes.

Es fa difícil oblidar expressions que manifesten les persones que passen pel projecte Troballes: l’alegria de trobar feina; gaudir, en alguns casos, d’una primera feina; descobrir la necessitat de formar-se; un lloc de treball agradable al qual em puc guanyar la vida; però, sobretot, he recuperat l’autoestima; la dignitat, etc. Aquestes expressions ens les dóna el treball. Com a societat, no ens podem permetre desistir de reivindicar una feina digna i estable que contribueixi positivament en el desenvolupament de la persona. Les administracions tampoc ho haurien de fer a l’hora de desenvolupar les seves polítiques.