Inhabilitació de la pàtria potestat a un pare per intentar matar la mare dels seus fills

La Sala Segona del Tribunal Suprem en data 8 d’octubre de 2019 ha dictat una sentència imposant la inhabilitació de la pàtria potestat a un home que va ser condemnat per haver intentat matar la seua exdona, mare dels seus fills, mentre aquesta estava exercint el seu dret de visites amb els menors. La sentència estima el recurs presentat per Fiscalia contra la sentència dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Castella i Lleó, que havia confirmat íntegrament la dictada prèviament per l’Audiència Provincial de Palència.

En ambdós instàncies es va imposar una pena d’allunyament i prohibició de comunicació del pare amb els menors, la qual cosa va ser recorreguda per Fiscalia.

L’Alt Tribunal justifica la inhabilitació de la pàtria potestat del pare al considerar molt greu el fet que els fills hi fossin presents quan l’home va intentar matar la seua excònjuge, així com que l’esmentada actuació tingués lloc en ocasió de l’exercici del dret de visites per part de la mare.

L’esmentada resolució raona: “Hem d’entendre que la gravetat dels fets comesos en presència dels seus propis fills, en un intent d’acabar amb la vida de la seua exparella, davant d’ells, i en ocasió del compliment del règim de visites no pot sostenir-se des d’un punt de vista del retret penal amb una mera pena de prohibició d’aproximació o de comunicació, que quedaria lluny de la proporcionalitat de la pena que postula la Fiscalia en aquest cas al reclamar l’aplicació de l’art. 56.1.3 CP i, amb això, la inhabilitació a l’exercici de la pàtria potestat; petició que s’estima conforme a dret i ajustada i proporcional a la gravetat dels fets.”

Continua dient: “Es tracta en el fons d’aplicar una pena que, com que en el present cas esdevé per l’absoluta anul·lació de l’autor d’un delicte de reclamar el dret/obligació de relacionar-se amb els seus fills, quan la comissió d’un delicte que comprometi aquest dret/deure posi de manifest que no és possible mantenir la pàtria potestat en un context d’agressivitat greu que pugui comprometre els menors. I això pot venir motivat per actes delictius greus contra ells, o contra la seua mare, que és el que ha ocorregut en aquest cas. Amb això, podríem assegurar que en els casos similars al present hi ha una suficiència de la pena de privació de la pàtria potestat o inhabilitació especial per a l’exercici d’aquesta, i una anul·lació del dret/deure de l’exercici de la pàtria potestat per l’autor del crim o temptativa. Per la qual cosa la imposició d’aquesta pena ve provocada pel desmèrit de l’exercici de la pàtria potestat, davant d’un acte de la crueltat com el descrit en els fets provats.”

Finalment, la sentència afegeix: “El condemnat per aquests fets no pot reclamar el dret a la pàtria potestat quan la seua intenció era deixar els nens sense mare, sabent que això és i serà una de les experiències més traumàtiques que pot patir un ésser humà. Però més, encara, quan aquesta mort no s’ha produït per conseqüències naturals o per un accident, sinó per l’agressió mortal causada pel mateix pare.”

Vist el panorama actual, i en el cas que us trobeu en una situació similar, us aconsellem que acudiu a un lletrat que pugui assessorar-vos i defensar els vostres drets.