La responsabilitat del líder

Si vols conèixer

la veritable naturalesa d’un home, dóna-li poder.”

Una frase d’Abraham Lincoln que ens ajuda a reflexionar envers la responsabilitat que tenen els líders, d’empresa o de país.

Lincoln va ser el 16è president dels EUA, advocat que va liderar l’abolició de l’esclavitud des del 1861 al 1865, any en què va ser assassinat per un actor membre de la Confederació, l’organització amb la qual havia lluitat durant quatre anys per defensar la seva causa.

La Confederació estava formada per onze estats del sud que van declarar la independència i el dret a la secessió dels Estats Units. Els onze estats del Sud eren partidaris de l’esclavitud.

La via per resoldre el conflicte entre vint-i-tres Estats del Nord i onze del Sud, va ser l’enfrontament i la violència, fins al punt d’arribar a una guerra civil que va durar quatre anys i va suposar la mort de 620.000 soldats i un nombre indeterminat de civils. Aquesta guerra va ser la més mortífera, violenta i la major crisi moral, constitucional i política de la història del país.

Lincoln va haver d’utilitzar l’exèrcit per protegir els esclaus escapats i encoratjar els estats fronterers a prohibir l’esclavitud.

A través d’aquesta guerra s’annexionà el Sud, preservà la Unió, abolí l’esclavitud només als estat confederats, enfortí el govern federal i centralitzà l’economia.

Però Lincoln, com a advocat i màxim representant d’un país, sabia que el conflictes armats o la violència no garanteixen la permanència de cap causa en el futur, per justa que sigui, ja que els altres es poden rearmar i perseverar en la seva lluita en qualsevol moment. De la mateixa forma que s’aconsegueix per una banda, es pot aconseguir per l’altra.

El seu famós discurs de Gettysburg del 1863 es convertí en una icona de la dedicació americana als principis de nacionalisme, republicanisme, igualitarisme, llibertat i democràcia.

Lincoln es va adonar que la única manera de garantir l’abolició de l’esclavitud és amb la Constitució. Com a líder del país, es va sentir responsable de la guerra, de la mort de soldats i civils i del desgast moral que va suposar, prenent consciencia que s’havia equivocat en el camí. La causa era justa, però no el mètode, ja que la violència només obté de resposta més violència. I aquesta no té fi.

Així que en aquest moment, els seus nombrosos i complexos moviments per acabar amb l’esclavitud se centraren en la Proclamació d’Emancipació el 1863, que va derivar en la Tretzena esmena de la Constitució dels Estats Units, que abolí l’esclavitud de forma permanent. Va parlar en persona d’un en un amb diferents congressistes per convèncer-los de l’esmena, que va ser aprovada finalment pel Congrés a principis del 1865, poc abans de la seva mort.

Lincoln és un exemple històric que amb violència no s’obtenen resultats sostinguts en el temps, i que el preu és altíssim com a país i com a societat. Nelson Mandela n’és un altre, i n’hi ha més.

El lideratge és una decisió de vida que comporta alts nivells de responsabilitat, perquè en la conducta del líder s’emmirallen tots els seus seguidors, i a major representativitat, major transcendència de les seves decisions.

Desitjo que la causa que avui ens ocupa es pugui resoldre de manera pacífica, negociada i efectiva. Amb garanties de futur que permetin la sana convivència de tota la societat, i de manera que cap rebel·lió la pugui canviar.

Així que, ara, el repte per els juristes catalans és la Constitució del 1978.