El cost de la mala política

“La temeridad de no elevar las cuentas para su aprobación por la Junta General nada tiene que ver con los informes. No hay contradicción. Solo es política, amigas.” Aquest tuit del passat 9 d’octubre del Sr. Carlos González, regidor del Comú de Lleida en el mandat 2015-2019, ho resumeix perfectament. Tot és política i, si ens permeteu, política amagada rere la necessitat de manipular i causar dany personal.

No val a usar la informació per confondre la ciutadania. Si prediquen honestedat, que prediquin també amb l’exemple. Posem per cas que, si com a part del nou govern municipal volien imposar l’augment dels impostos de manera generalitzada (tot i haver conegut recentment que de l’Estat s’ingressaran prop d’1,9 milions de més), doncs que ho diguin. Que surtin i ho diguin. Però que no ens enganyin ni amb l’EMU, ni amb el deute, ni amb cap altra excusa de mal pagador.

L’excusa que “són nous i necessiten temps” no serveix per a molts casos del nou equip de govern de la Paeria. Alguns no són tan nous i, si no van fer els deures durant els anys que han exercit de regidors i regidores, doncs que s’ho facin mirar, però que no ens venguin sopars de duro. Parlem clar. Que la Paeria està endeutada, diuen? Sí, és cert. Ells n’eren conscients i no parlaven d’altra cosa, adaptada a les seves necessitats. Que gràcies a l’endeutament s’han dut a terme inversions que han transformat aquesta ciutat? També és cert, però això ni ho deien ni ho diran. No convé recordar que governar una ciutat és també prendre decisions amb una finalitat última que és el progrés i el bé comú. L’endeutament és una part essencial perquè la Lleida d’aquell únic pont, la que no tenia cap escola bressol o la que vivia fracturada a Pardinyes per les vies del tren, evolucionés cap a la Lleida actual. Una Lleida en què el nou govern anul·la, prohibeix, evita i finalment imposa el seu criteri i credo polític com si Lleida fos monocolor i tota seva. Fa dies que han oblidat que governen, tenen l’obligació de fer-ho, però per a tota la ciutadania. Que els darrers governs socialistes en dos anys van reduir el deute en 21 milions d’euros? També és cert, i en canvi d’això no diuen res, com tampoc diuen que, mentre reduíem el deute, congelàvem els impostos i augmentàvem els serveis públics municipals.

L’endeutament és realment un problema per al sosteniment de les finances municipals? Un exemple per a la reflexió: Una família, tant si viu de lloguer com si té una hipoteca, destina de l’ordre del 30% dels seus ingressos mensuals al pagament de la seva llar. Aquest símil el podem aplicar a la Paeria. Quant es destina del total dels ingressos en percentatge al deute? S’hi destina de l’ordre del 9%. Per tant, lluny del 30% que tenen les famílies i lluny d’hipotecar la resta de pressupost municipal.

El Sr. Talamonte, flamant antisistema ara elevat a tinent d’alcalde, diu que està al costat de les famílies per frenar els desnonaments. Voldrem veure com els dirà ara a aquestes famílies i a la PAH que hauran de pagar més d’IBI, més d’escombraries, més d’escoles bressol. Estarem atents a veure com els explica que, des d’ara, també puja la zona blava que molts utilitzen per treballar o per moure’s per la ciutat. Com explicarà, amb aquell posat altiu, que el que pagaran de més les famílies, el tripartit de la Paeria ho destinarà a amortitzar anticipadament el deute? Per a qui fan política? Qui creu que guanya amb la seva proposta d’ordenances fiscals barrejada amb el deute? La família o els bancs? Quines paradoxes.

Ni desgavell, ni factures amagades, ni maquillatge. Vostè, en la seva arrogància i ganes de venjança, menysté la feina de la Intervenció, d’auditors, dels serveis tècnics municipals, dels tècnics de la sindicatura de comptes i del Tribunal de Cuentas, que són els veritables garants que totes les decisions s’han fet de conformitat a la llei. El POUM i el Nou Pla de Millora de l’Estació feien més viable que mai el projecte de l’Estació. Fins i tot el Sr. Postius vol el pla de l’Estació, o això diu mentre vostè l’atura. No era fàcil ni obscur. Sense renunciar als drets urbanístics de l’EMU, es va plantejar un sistema de redistribució de càrregues entre propietaris del marge esquerre i dret del riu. Així de senzill i transparent. Sembla que un activista com vostè, per assolir el sou de tinent d’alcalde, està notant el preu d’associar-se amb la dreta catalana. La llàstima és que aquesta factura l’haurem de pagar tots els lleidatans i les lleidatanes en format d’augment d’impostos i taxes per valor quasi 3 milions. Li costarà car a la ciutadania tenir-lo de tinent d’alcalde. Pel que sembla, per a alguns, tothom té un preu i uns el tenen més elevat que altres.