La 'kristal·lina' radiografia de l'FMI

L’Assemblea anual del Fons Monetari Internacional (FMI) es reunirà la setmana que ve en un preocupant context de desacceleració econòmica mundial. Serà la nova directora gerent, Kristalina Georgieva, que va substituir la francesa Christine Lagarde, ara directora general del Banc Central Europeu. Una europea continuarà liderant l’FMI, així com un nord-americà dirigeix el Banc Mundial (BM). Però l’economista búlgara de 66 anys té un perfil diferent i atípic, més tècnic que polític. És europea però procedeix d’un país que l’FMI classifica com una economia emergent. Va ser professora de l’Institut Karl Marx de Sofia a la Bulgària comunista abans d’ocupar càrrecs de rellevància a la Comissió Europea i el Banc Mundial. Va jugar al seu favor ser europea, però també la seua reconeguda experiència i coneixement dels països emergents amb un especial interès i sensibilitat per afrontar els apressants problemes de les desigualtats socials i els canvis climàtics i tecnològics.

Georgieva coneix bé els racons de Brussel·les i de Washington , on va ocupar càrrecs rellevants a la Unió Europea i el Banc Mundial. Ara s’asseurà a l’FMI, que té la seu a tres-cents metres de la Reserva Federal. Els Estats Units en són el principal accionista i disposen estatutàriament d’un dret de veto sobre determinades decisions. La seua arribada coincideix amb el 75è aniversari dels Acords de Bretton Woods, firmats el 22 de juliol de 1944, que van establir les bases del nou ordre econòmic i financer impulsat amb la creació del Banc Mundial, l’FMI i el GATT, unes institucions multilaterals que van afavorir que el dòlar esdevingués la moneda de reserva dominant del sistema econòmic internacional. 75 anys després, el dòlar i els bons del Tresor dels Estats Units continuen jugant un rol essencial als mercats de capitals i segueixen sent la pedra angular del sistema financer. La divisa nord-americana encara pesa el 61,7 de les reserves dels Bancs centrals per sobre de l’euro (20,7 per cent), el ien (5,2 per cent), la lliura esterlina (4,43 per cent) i el iuan (1,89 per cent), i els Estats Units aprofiten l’imperialisme financer del dòlar com a arma diplomàtica per pressionar les empreses que comercien en dòlars amb l’Iran. Un poder exorbitant del dòlar discutit per la UE i la Xina, que pretenen afavorir l’ús de l’euro i del iuan en les transaccions internacionals.

L’FMI ha passat de tenir 44 estats membres el 1944 a 189 el 2019. Avui afronta nous reptes: la reemergència de la Xina com a potència mundial, l’impacte de les noves tecnologies, els nefastos efectes de les polítiques proteccionistes de Donald Trump, l’aparició de les criptomonedes com la Lliura projectada per Facebook, que inquieten els Bancs centrals, etcètera. Uns canvis que obliguen a una necessària reforma de la governança de les anquilosades institucions de Bretton Woods per aconseguir integrar el gran pes de l’Imperi Mitjà, l’Índia i altres països emergents. La participació dels EUA i la UE en el PIB mundial continuarà decreixent mentre creixerà la dels països emergents, que sumaran el 63 per cent el 2024. S’ha de reconèixer a Christine Lagarde el mèrit d’haver incrementat els drets de vot de la Xina (6,1 per cent) i l’Índia (3,1 per cent) en el si de l’FMI, però continuen poc representatius si es comparen amb la UE (29,6 per cent). A més, el iuan va entrar l’any 2016 a formar part dels Drets Especials de Gir (DTS) juntament amb el dòlar, l’euro i la lliura esterlina.

Kristalina Giorgieva, en el seu primer discurs com a directora de l’FMI, pronunciat el 8 octubre, va avançar algunes de les conclusions de l’informe de l’FMI que es publicarà el 15 d’octubre. Adverteix sobre una desacceleració continuada i sincronitzada de l’economia mundial que ja afecta el 90% dels països. Una situació provocada per uns conflictes comercials, monetaris i tecnològics entre els EUA i la Xina que perjudiquen directament i indirectament l’economia mundial. El principal detonador és l’“America First” de Donald Trump. I tot pot empitjorar si prossegueix una croada proteccionista contra la Xina, que també perjudica el Japó, Corea del Sud i Austràlia. Trump ha anunciat una pròxima pujada aranzelària contra determinats productes que la UE exporta als EUA que afectaria especialment els nostres productes agroalimentaris. I segueix allà el fantasma d’un Brexit sense acord. L’advertència de Georgieva ha estat “kristal·lina” i insisteix amb raó que “hem d’actuar ara i junts”, abans que sigui tard.