L''start-up' es fa gran

Un dels moments més incerts i desconeguts amb què s’enfronta un emprenedor, i que representa una fita molt important dins del creixement d’una start-up, és l’instant en què es converteix en una empresa consolidada i sostenible. Tanmateix, encara que aquest procés és fruit de diversos anys de desenvolupament i creixement del projecte, aquest moment no és fàcil de detectar per part dels fundadors.

A través de les mètriques, de les ràtios que l’organització utilitza, i els coneguts com a KPI, els fundadors poden detectar si el projecte emprenedor està creixent com caldria. Tanmateix, la pregunta que tots ens fem quan el nostre projecte creix és quan saber que la nostra start-up es fa gran.

Com afectarà l’estratègia actual el creixement exponencial? Necessitarem incorporar talent que equilibri la visió emprenedora que ens ha permès arribar fins aquí?

Quan la nostra start-up creix per sobre del 20-25% en facturació durant 3-4 anys consecutius ens obliga a anar creant i incorporant nou talent, estructura, organització orientada a la gestió per processos, un sistema de gestió i uns equips d’alt rendiment

El rol del fundador, que gestiona totes les àrees en el seu inici, es va difuminant, a poc a poc, en la necessitat de nous i diferents professionals i responsables especialistes en àrees temàtiques amb talents més orientats al lideratge situacional, neurolideratge i gestió eficient d’equips d’alt acompliment basat en els seus talents i l’empatia i compromís per un objectiu comú de l’equip alineat a la nova planificació estratègica d’aquest punt de creixement exponencial, aquell somni daurat dels fundadors en els primers passos del fill empresarial.

Aquesta parada de tren, de gestió i control del creixement, finalitzarà quan tinguem els següents símptomes i siguin indicis del cicle de creixement i maduresa:

–Si els cofundadors poden romandre diversos dies desconnectats de la part més operativa i de producció, sense visitar l’oficina, i l’activitat continua funcionant amb total normalitat, això ens indica que l’empresa compta ja amb prou estructura, processos i organització necessaris per a la seua sostenibilitat.

–Quan l’absència d’algun dels empleats no té un gran impacte en l’activitat diària existeixen indicis d’una estructura i processos organitzats.

–Quan l’start-up presenta un històric de negociacions amb entitats de finançament, entitats bancàries, instruments de finançament públics o fons d’inversió, i s’ha aconseguit amb èxit obtenir finançament a llarg termini, podem percebre que la nostra start-up ha començat a madurar quant a volum de facturació i desenvolupament de tal manera que les entitats financeres confien en el projecte a llarg termini.

–Es comencen a implementar eines digitals que ajuden la gestió del negoci, a la presa de decisions, gestió de recursos i obtenció de certificats ISO de qualitat,

–Processos de gestió a través de sistemes de planificació de recursos empresarials i sistemes de gestió de clients i proveïdors: VMI (Vendor Management Inventory) o SRM (Supplier Requirements Management).

No cal, per tant, obviar aquest crucial moment, no exempt de risc, però que ens ha de fer reflexionar per identificar-lo i preparar-nos per quan arribi, mitigant els esmentats riscos, amb un mapa de ruta definit i el disseny dels adequats plans de contingència.