La responsabilitat de governar des de la diferència

Si els preguntéssim a cadascú de vostès quin paper ha vingut a jugar en la política el Comú de Lleida, segurament ens trobaríem amb respostes diverses, probablement el ventall d’adjectius aniria des de la dolçor i la carícia fins a la mossegada més dolorosa. Els convidem a que facin aquest exercici i valorin què hem aportat en aquests escassos 5 anys a les institucions. Si ens ho permeten, nosaltres també ens disposem a furgar endins i enfora per veure si estem sent útils a la gent de Lleida. Vivim temps en que la confrontació paralitza la política, on alguns alimenten el bloqueig i donen l’esquena permanentment a la recerca de solucions. I si algun sentit té la política, segurament és el de cercar solucions als problemes de la gent. El Comú no defuig aquesta responsabilitat, som aquí per atendre el bé comú, i això també passa per ser capaços de construir des de la diferència.

Des d’aquest passat 26 de maig, Lleida representa un gran exemple d’aquesta construcció des de la divergència en molts aspectes. I malgrat que la mirada centralista potser ha menystingut la importància del govern del canvi que hem forjat a la capital de ponent, no els amagarem que al Comú ens sentim orgulloses de fer política des de l’empatia, posant la gent al centre i essent capaces de forjar un govern amb formacions amb les quals, per exemple, no compartim el full de ruta nacional. Si la discrepància ens hagués portat al bloqueig, qui se n’hauria beneficiat? L’exemple de Lleida, el de la capacitat de salvar diferències en benefici de la gent, s’hauria d’estendre com una taca d’oli. En una setmana electoral que, des de l’esgotament, a totes se’ns fa feixuga, reivindiquem el diàleg com a via per cercar les solucions que la gent demana. Des de l’exigència de la llibertat de tots els presos i les preses polítiques i de totes les persones detingudes aquestes setmanes, des de la ferma defensa dels drets i les llibertats i del dret a l’autodeterminació, apel·lem un cop més a la necessitat de posar en marxa urgentment processos de diàleg que permetin abordar el conflicte polític a Catalunya i a Espanya. El bloqueig no és solució. El “quant pitjor millor” ens porta a escenaris sense solucions, on els problemes diaris de la gent continuen desatesos. On els grans reptes, nacional, però també ecològic i social, es mantenen en una espera incerta que no ens podem permetre.

Per a aquells que no miren més enllà de la Panadella, diem amb orgull que a Lleida som exemple. Per haver propiciat, després de 40 anys d’un govern caduc, un nou govern sobre un ampli marc d’actuació compartit per a fer possible un canvi que la ciutat demana i que es fonamenta en un procés de regeneració democràtica i transformació de la ciutat. Exportem aquest model, allunyat d’hermetismes i amb màxima flexibilitat per fer possibles els consensos, per atendre tots els reptes que tenim per davant, oferint solucions des del debat serè i amb la poderosa eina del diàleg per davant.