Benvinguts al món real

No és tasca fàcil posar-se al capdavant d’una administració. No ho és bàsicament perquè els governants es deuen a les persones, a totes les persones, siguin afins al corrent polític que representen o no ho siguin. En termes d’habitatge i serveis a les persones, la matèria és sensible, d’entrada perquè quan es genera una situació d’emergència, això requereix una resposta ràpida i eficaç. Una de les fraccions d’aquest govern proclamava el lema “Ciutat Valenta” en campanya. Aquesta mateixa fracció demanava al govern, quan era a l’oposició, que actués en termes de famílies, de desnonaments, de lloguers socials, i un llarg etcètera. I ara que governen, conjuntament amb altres dues forces polítiques, el discurs ha canviat. El discurs implacable en favor de les famílies que han patit un procés de desnonament ha canviat des de l’òptica de tercer Tinent d’Alcalde i regidor d’Habitatge i Transició Ecològica. Ara s’assumeix que la Paeria no és ni la Generalitat ni tampoc l’administració de Justícia. És cert, no ho és, però el que també és cert és que qui dona resposta immediata a casos com els viscuts aquest dijous passat a Lleida, amb el desnonament de 13

famílies pel conegut com a banc dolent, la Sareb, és la Paeria. És l’Ajuntament l’administració més pròxima a la qual recorren els afectats i, per tant, ara que governen, facin el que tan frontalment havien exigit al govern anterior. Donin resposta a les demandes i necessitats de la ciutadania.

Els desnonaments són un greu problema dels darrers anys i, en tot aquest temps, des del PSC hem treballat sempre posant-nos davant dels grans tenidors. Vam recórrer a la justícia i vam sancionar entitats bancàries per haver descuidat els manteniments dels pisos de la seva propietat. Conscients de la gravetat del problema, vam crear una borsa d’habitatge que respongués a totes aquelles situacions d’emergència que poguessin sorgir. Cal reconèixer, però, que en termes d’habitatge no totes les competències són municipals, però tenir tan a prop les persones fa que el sentiment de corresponsabilitat per resoldre el seu problema s’imposi al que marquen les lleis i les competències atorgades a cada administració.

I en tot això consisteix governar, i ho dic perquè ja m’hi referia en l’article de la setmana passada, improvisar no pot ni ha de ser la forma d’actuar d’un govern al capdavant d’un ajuntament. La improvisació segueix regnant a la Paeria, però la ciutadania cada dia que passa s’adona més d’aquesta nova manera de fer del govern. On és la planificació d’aquest govern a tres? Sense planificació no hi ha acció i aquest és un greu problema. La inacció acaba repercutint en les vides dels i les lleidatanes. És per això que el que cal exigir a aquest govern és responsabilitat davant de totes les situacions que el dia a dia d’una ciutat com Lleida genera. Davant del caos, la resposta és planificació, i només després de planificar es podrà passar a l’acció. En definitiva, ser al costat de la ciutadania. Aquesta és i ha estat la màxima del grup socialista, perquè només al costat de la gent sabrem què els preocupa I com es pot arribar a la solució. Aquesta setmana que entra ens ocuparem de qüestions com l’emergència habitacional, també del medi ambient, i manifestarem que ens preocupa l’aturada del sistema de recollida de residus porta a porta, mètode d’èxit un any després d’implantar-lo en tres barris de la ciutat.

D’aquestes i moltes altres qüestions, perquè ens preocupa i per tant ens ocupa tot allò que es va succeint a la ciutat, per la qual els i les socialistes sí que tenim una planificació, tenim respostes i tenim propostes per compartir. Passar a l’acció, trepitjant de peus a terra i al costat de les persones. Benvinguts al món real.