El principi d'independència, clau en la tasca docent

Els prejudicis contra el funcionariat són una estratègia neoliberal desfermada especialment a partir de la dècada de 1990 i àmpliament difosa per uns mitjans de (des)informació molt mediatitzats per grups de poder que s’entesten a erosionar els serveis públics. Però obvien, és molt clar, que el sistema funcionarial garanteix la selecció de persones pels seus mèrits objectius i també la seva independència política i professional, amb la qual cosa s’assegura la pluralitat i l’heterogeneïtat social i ideològica. En un àmbit tan sensible com ho és el de l’educació, aquest sistema resulta crucial perquè impossibilita que els governs de torn acabin duent a terme la manipulació educativa de les noves generacions. També és útil per afavorir la necessària homogeneïtat en el sistema educatiu amb l’objectiu de garantir la igualtat d’oportunitats que actuï de fre contra la segregació escolar que, malgrat tot, existeix i es combat massa poc i de forma ineficient. Tot això ve a compte de les impresentables declaracions del conseller d’Educació del govern de la Generalitat, a començaments d’octubre, quan en una conversa informal amb delegades sindicals a Tortosa qualificava el funcionariat del sector de l’ensenyament “d’apalancats” –endropits, en català normatiu– tot reivindicant, a més a més, el model anglosaxó segons el qual la direcció escolar tria a dit els seus mestres i professors. Una ofensa en tota regla al professorat que dies més tard el mateix conseller matisava –l’expressió va ser desafortunada, reconeixia– però sense esvair els dubtes que subjauen dessota d’aquelles lamentables declaracions. I és que en les converses de la tardor de 2017 a la famosa Moleskine de Josep Maria Jové l’ideòleg de l’escola Nova 21, Eduard Vallory, plantejava la desaparició del cos de funcionaris docents.

Malgrat la retòrica tècnica i pedagògica, la realitat és que el sistema de selecció del professorat implementat a partir de l’entrada en vigor de la LEC i del seu desplegament normatiu per mitjà de diferents decrets ha generat una creixent llei del silenci en els claustres de professorat que es tradueix en l’autocensura i la submissió, dues actituds esterilitzants i que en res afavoreixen la necessària pluralitat en tots els ordres que és imprescindible per un funcionament democràtic dels centres educatius que ha de fer possible l’educació dels infants i els adolescents i joves en els valors democràtics. Per no parlar dels casos de discriminació, especialment contra docents embarassades o que han de tenir cura de familiars.

Quan s’ataca el principi d’independència –com ha passat al Regne Unit– persones amb una excel.lent preparació i motivació aparquen la seva aspiració de dedicar-se a aquesta professió i afavoreix que hi hagi dificultats creixents per a la incorporació de nou professorat, un fenomen que ja es comença a percebre aquí a casa nostra.

Aquestes declaracions representen també un cop baix a l’objectiu de crear un nou país, perquè sense independència a les aules ni llibertat de pensament podria acabar esdevenint, aquest nou país, una caricatura de la societat lliure, justa i democràtica que des de les aules tractem d’anar construint cada dia. Perquè també és aquesta la nostra feina, conseller. I li podem ben assegurar que no és des de l’apalancament que la duem a terme.