Tripartit cucut

M’agradaria compartir amb vostès una curiositat sobre ocells. No sé si sabien que el cucut, que podem arribar a observar i escoltar a Utxesa durant la temporada estival, practica el que és conegut com a parasitisme de posta. En altres paraules: aquest dimoniet pon els ous als nius d’altres aus mentre els pares no hi són, i escull com a hostes espècies amb ous que ha après a imitar.

Per si fos poc, la cria del cucut sol ser la primera a sortir de l’ou i, tot just trencar la closca, se les empesca per fer fora del niu els ous de l’amfitrió i acaparar així les atencions dels seus progenitors involuntaris. Si no és el primer que fa eclosió, també expulsarà els seus germans fora del niu. De fet, s’ha arribat a filmar una escena en què es veuen dos tallarols alimentant una cria (de cucut) que gairebé les triplica en mida...

Tinc la sensació que el nostre tripartit favorit (noti’s la ironia, si us plau) actua moltes vegades de manera similar. I és que des de la posició de govern s’apropia d’idees i projectes, en fase embrionària o ja en marxa, i se’ls fa seus sense esmentar ni tan sols els seus autors.

No em malinterpretin, el grup municipal de Ciutadans està encantat que les nostres propostes s’acceptin per grups que estan als nostres antípodes ideològics: demostra que la nostra aposta de gestió de la ciutat és l’adequada.

El que no és tan estimulant és veure com aquest tripartit de les ocurrències comença a acaparar aquestes idees com si sempre haguessin estat seues. Va passar amb els ajuts a emprenedors (que ara reduiran, per cert); va passar amb la reducció del deute, que en l’anterior mandat hem disminuït substancialment i que aquest any serà bastant inferior; va passar amb l’única mesura que s’ha presentat respecte als animals domèstics a Lleida, el control de les colònies felines de la ciutat; va passar amb la lluita per tenir una dotació més generosa per a la nostra Guàrdia Urbana; amb les obres fruit dels pressupostos participatius...

I ara passa amb el codi ètic d’acceptació de regals per part dels càrrecs electes. És igual que es tracti d’un document ja aprovat en el mandat anterior per tots els grups. És igual que ja calgui presentar una relació amb tots els regals d’escàs valor, mentre que ja cal rebutjar els que sobrepassin certa quantitat de diners. És igual: cal enarborar la bandera de l’ètica política...

Encara que després la regidora de lluita contra la corrupció hagi estat cobrant indegudament dos sous durant mesos. Un error humà, per descomptat. I tornarà totes les quantitats percebudes de forma irregular, sens dubte (faltaria més!). Però s’imaginen vostès les reaccions dels integrants del tripartit de la moral si això hagués passat en sentit contrari?

Si en el mandat passat una servidora, que va estar en ambdues administracions, hagués tingut el mateix error, haurien estat tan comprensius aquells que ara justifiquen tan alegrement aquests guanys indeguts?

Reitero: no poso en dubte que la regidora de lluita contra la corrupció no deu haver volgut cobrar ni un euro més del que li correspon. Però són les formes el que perd aquest tripartit dels trinats. Cert és que, si li traiem totes les propostes que són d’altres partits com el nostre, aquest tripartit del fum es queda en res més que no siguin actes simbòlics i titulars buits.

Però també és cert que al cucut se’l coneix més pel seu cant característic que no pel seu parasitisme en la nidació. I no per això deixa de ser un perill per a la resta de les aus del seu entorn.