Precarietat del personal de suport a la docència

Després d’una dècada de retallades, d’incompliment de compromisos, de discriminació laboral i d’enquistament de la precarietat, avui redoblem la denúncia que venim fent de fa temps de les diverses situacions que generen una degradació insostenible d’aquests serveis educatius. Parlem de les Tècniques d’Educació Infantil, dels Tècnics d’Integració Social, de les Educadores d’Educació Especial o de les Educadores de Llars d’Infants, de les Fisioterapeutes, dels Auxiliars d’Educació Especial o encara d’altres de més específics. Totes aquestes resulten imprescindibles a les escoles i instituts i potser la seva poca visibilitat en els debats educatius ha permès a l’administració de carregar-los la major part del pes de les retallades i abstenir-se d’efectuar la necessària inversió per a la millora de les seves precàries condicions de treball.

De manera breu i resumida, aquests són els principals dèficits que acumula el col·lectiu esmentat i dels quals reclamem la immediata reversió:

–Aquestes professionals, majoritàriament, són dones i, a diferència del personal docent, no són substituïdes quan estan de baixa i són impel·lides a no demanar reduccions de jornada per cura de fill.

–L’absència d’oposicions des de l’any 2007 ha fet que el percentatge de personal eventual s’enfili fins al 85%. Aquest fet suposa que no sigui possible la promoció interna ni la mobilitat i situa el col·lectiu a una distància sideral del 8% que recomanen les directrius europees.

–Denunciem que de la tan esperada convocatòria d’oposicions per al 2020 encara no hi hagi dates ni xifres concretes quan ens trobem ja a les acaballes de l’any.

–Denunciem també les insuficients dotacions atorgades des de sempre per atendre les necessitats dels centres educatius, més encara ara després de l’aprovació del Decret d’escola inclusiva. A més, les auxiliars d’Educació Especial que fan tasques de suport i acompanyament a l’alumnat amb discapacitats severes escolaritzats en centres ordinaris han estat de fa anys externalitzades a empreses privades que ofereixen vetlladores per hores, amb pèssimes condicions laborals i salarials. És per aquesta raó que exigim que el Departament internalitzi aquest servei i obri una borsa pública de contractació.

–Així mateix, denunciem el tracte discriminatori que pateixen les treballadores d’aquests serveis pel fet de ser dones, atès que, si estan gaudint del permís de cura per infant i són dins les sis primeres setmanes obligatòries de repòs, no són nomenades, i si es troben dins les 16 setmanes, per poder ser-ho, han de renunciar al permís de maternitat.

–Finalment, constatem que atesa l’alta taxa de precarietat laboral i la sobrecàrrega de treball que suposa l’atenció directa a alumnat amb necessitats educatives especials, el personal laboral és un dels col·lectius més afectats per les baixes mèdiques, tal com reflecteixen les diferents avaluacions de riscos psicosocials que s’han dut a terme.

En definitiva, exigim al Departament d’Educació que deixi enrere la contractació precària i aposti per una consolidació dels llocs de treball i que cap treballador/a se senti pressionat a no demanar baixes o reduccions de jornada per por de no ser substituït.

Tot plegat passa per un augment de la inversió en educació per part del govern de la Generalitat que, a hores d’ara, i a l’espera d’un nou pressupost, se situa molt poc per damunt del 2% del PIB català, i està vergonyantment allunyada del que marca la Llei d’Educació de Catalunya i que –ho recordem un cop més– és el 6% del Producte Interior Brut del país.