Sostenir-se en el VUCA

Organitzacions i professionals ens veiem immersos en un entorn canviant que evoluciona a una gran velocitat. Ens agradi o no ja formem part de l’anomenat entorn VUCA, acrònim anglès, o VICA, és a dir, ens movem en un escenari volàtil, incert, complex i ambigu.

Entenem volàtil com allò inestable, implícit en la dinàmica del canvi, poc previsible. Ens referim a incert quan parlem de quelcom amb baixa predictibilitat, que pugui provocar sorpresa, sobresalt o desconcert.

Parlem de complexitat, per referir-nos ara a la multicausalitat i als diferents factors que interconnectats no ens ho posen fàcil, i finalment concebem el concepte ambigu com allò que pot ser comprès o interpretat de maneres diferents. La suma de tot això obliga les organitzacions a aplicar la flexibilitat i l’adaptabilitat a la seva planificació estratègica, al servei, no ho oblidem, de les necessitats i expectatives de tots i cadascun dels seus grups d’interès.

S

ostenir-se en un entorn VUCA no és senzill, ja que requereix agilitat en la gestió i tenir la capacitat i l’habilitat per conduir i reorientar l’organització sempre que es presenti una dificultat, desafiament o bé un moment d’oportunitat.

Com apunta el model europeu d’excel·lència EFQM 2020, cal que les organitzacions siguin capaces de “gestionar el funcionament i també gestionar la transformació”. De l’entorn VUCA, hauran de baixar els models organitzatius resistents al canvi, empreses amb sistemes de gestió arcaics i certs patrons que, tot i que fins ara s’han mantingut, són obsolets.

E

l citat escenari requerirà també un lideratge capaç de sostenir-se i sostenir. Líders saludables, íntegres, ètics, orientats a persones, que practiquin el pensament disruptiu, aquell que no es posa límits. Un tipus de lideratge que lluny d’etiquetes i dels arquetips més coneguts, sigui capaç d’infondre confiança, mobilitzant i seduint individus i grups per assolir un propòsit. Líders capaços de crear àmbits on l’ensopegada i l’error es contemplin també com una possibilitat i no siguin sinònim de flaquesa i fragilitat o objecte de culpa. Líders creatius i creadors d’espais on l’equip participa obertament, fent contribucions amb llibertat, pugui executar sense por a equivocar-se i aprengui de l’error. Líders que treballen per contribuir al benestar de l’equip, guiant individus i grups perquè es mobilitzin amb entusiasme en pro de la millora contínua i de la innovació.

Com haurien de ser els equips per a un entorn VUCA? Probablement diversos i inclusius, grups on puguin conviure, aportar i sumar individus i col·lectius, independentment de quina classificació sociològica pertanyin, generació X, mil·lennials... Grups apoderats en els quals l’organització confia, de qui l’organització té cura i als quals dóna suport.

Malgrat que en aquest sentit hi ha encara bretxes significatives, per abordar entorns volubles i inestables les empreses compten amb dues eines fonamentals: la comunicació i la formació. Planejar la comunicació per contrarestar la incertesa i l’ambigüitat, transmetent el propòsit, la visió, els objectius, de forma clara i senzilla. Dissenyar plans de desenvolupament que afavoreixin el creixement personal i professional i l’actualització constant. En definitiva, professionals entrenats per viure en permanent transformació i que vegin una ocasió en cada incertesa.