Carta a Ses Majestats: reines i reis mags (2020)

Estimades majestats, com podeu comprovar al títol de la present carta d’aquest any afegeixo les dones, perquè estic totalment disconforme que només puguin ser mags els reis.

A totes les persones que componem aquesta societat nostra, ens envolta un cert grau d’innocència, candidesa, ingenuïtat que molts de nosaltres no volem perdre; és la síndrome de retorn a la infància. És per aquest motiu que encara vull dirigir-vos la carta amb ànim reivindicatiu, confiant plenament que fareu el que estigui a les vostres mans per donar-nos com a obsequis l’any 2020 la solució de certes dificultats que els humans som incapaços de resoldre. Tenim molts problemes que ens preocupen: el tema ecològic i econòmic; globalització i populisme; pobresa, masclisme, exclusió i marginació social a les grans ciutats; les desigualtats socials... però no us vull atabalar... n’exposaré alguns:

A) Estimats reis, no us oblideu de l’Espanya buidada. Del món rural, oblidat, deprimit, desafavorit i despoblat, amb nuclis de població dispersos i que vol passar de les mines de carbó a l’economia verda. Els pobles rurals estan abandonats, fallen els serveis i es tanquen les escoles, consultoris mèdics, fleques, farmàcies i bars, s’eliminen els transports públics... A les zones rurals no hi ha oportunitats de treball ni de promoció econòmica i social per als fills.

B) Recordeu que el 43% dels espanyols se senten sols o bé pateixen d’una manca de contactes socials, el que es diu “aïllament social”. Una quarta part de la població espanyola viu en una llar unipersonal. La solitud és un problema social i de salut pública de primera magnitud. I els ancians? Mai em puc acostumar que un ancià mori sol. Cada dia apareixen als mitjans de comunicació notícies sobre ancians i ancianes, que viuen sols, morts al seu domicili i sense que ningú els hagi trobat a faltar en dies o mesos. Moltes persones, quan es jubilen, queden desconnectades de la societat i de la realitat; dels seus amics, família i de la seva vida ordinària. Es tanquen en si mateixos. Perden la vida social i deixen de relacionar-se. El que es diu: una mort en vida.

C) El joves són els principals afectats per la crisi. Una joventut que de l’ascensor de la meritocràcia ha passat a l’atur crònic. Una joventut amb una gran vitalitat i energia, amb una formació i preparació excel·lent i que es veu obligada a passar a la classe passiva i sense expectatives. Una joventut que és la que hauria de menjar-se el món i al final és el món qui se’ls menja a ells. Una joventut que no pot independitzar-se, que al no tenir treball o tenir-ne un de precari i en tot cas amb un sou raquític, no pot comprar un pis, ni llogar-lo, ni viatjar, ni sortir a dinar amb els seus amics, ni viure amb la seva parella... Tot un drama i el món a l’inrevés.

D) Tenim una creixent inquietud per la inactivitat de la classe política i la manca de conscienciació social davant de la situació del canvi climàtic. S’ha de posar fre a l’escalfament del planeta. Tots hem de saber que el canvi climàtic ha començat a cobrar-se la seva factura. Hi ha una manca de responsabilitat, implicació i compromís. Prevalen els interessos econòmics i polítics sobre els socials. Tenim un sistema de producció i de consum desmesurat. Malgrat les alertes dels científics no es prenen mesures, ni acords de mínims, o bé es demoren les mesures a prendre. Moltes negociacions i cap acord. La majoria de cims són decebedors. Progrés, sí, però que l’egoisme no destrueixi la vida de les futures generacions. Necessitem una societat saludable.

E) La violència de gènere. Aconseguir una societat lliure de violència contra les dones implica un canvi de fons en els valors de la societat. La violència contra la dona, infantil, familiar o transsexual, suposa tornar a una societat obscurantista, opaca i invisible d’èpoques passades i ja superades feliçment. Homes i dones compartim com a iguals tots els àmbits socials, laborals, econòmics i polítics. Una societat compartida i en igualtat és la garantia d’una societat lliure de violència contra les dones.

F) Majestats, vosaltres que sou tan amics dels nens, ajudeu-nos a combatre l’obesitat infantil. Avui en dia, les dietes poc saludables són un dels principals factors de risc per a la salut a tot el món i l’obesitat infantil és un del problemes més greus de salut pública segons l’OMS (Organització Mundial de la Salut). Un de cada tres menors de cinc anys de tot el món està desnodrit o té sobreprès, i en el nostre país, el 35% dels nens i nenes de 8 a 16 anys té excés de pes. Manca prevenció, informació i sensibilització pública? Manca un nou estil de vida, menys sedentari i més esportiu?

G) Tenim, des de fa molts anys, molt possiblement, un greu problema polític i social en aquest país. L’encaix Catalunya-Espanya. Simplement demano a Ses Majestats que desapareguin del nostre diccionari i de les converses diàries les paraules odi, divisió, enfrontament, intolerància, radicalització, polarització, rancor, fronteres, límits, trinxeres... i parlem més de generositat, solidaritat, confiança, convivència, diàleg, negociació, respecte entre ideologies molt diferents, desig de concòrdia, tolerància, reconeixement de la diversitat territorial, igualtat, llibertat i voluntat d’entesa. Hem de saber que aprendre a respectar és l’única forma de ser respectat. Que conversar és també saber escoltar i comprendre el punt de vista de l’altre. Les fosses no se superen amb murs, sinó amb ponts.

Majestats: estarem en contacte permanent per anar comprovant el grau de compliment d’aquestes iniciatives, bé sigui mitjançant WhatsApp o pel mòbil, encara que, particularment, m’agrada més parlar-nos cara a cara que a través de les xarxes socials. Prefereixo la conversa directa i mirant als ulls que la connexió digital. Els missatges transmeten informació, però no emoció ni sentiments.