Per continuar, pitgeu 1

La paraula deshumanització fa referència al procés mitjançant el qual una persona o grup de persones perden els trets i les particularitats humanes, un fenomen que afecta la societat i que probablement és conseqüència de diferents factors: entorns exigents, competitius i individualistes, escassa educació en valors i la invasió tecnològica que, encara que brinda grans beneficis, en contrapartida genera aïllament social.

D’altra banda, no deixa de produir cert recel la situació imparable en la qual màquines substitueixen tasques anteriorment realitzades per persones Què ens quedarà als humans? Quin serà el nostre valor? Probablement fer-nos necessaris per oferir una cosa que les màquines no ofereixen encara: la interacció que ens genera emoció. Segurament vostè s’ha sorprès en alguna ocasió, a l’altre costat d’un telèfon, cridant en solitud i fora de si un “vull parlar amb algú humà”, fruit d’haver experimentat una processó semblant a una travessia pel desert, amb una tirallonga de veus i opcions que, com si del joc de l’oca es tractés, el retorna a la casella de sortida. Quantes vegades li hauria agradat estar davant d’una persona que l’atengués mostrant amabilitat i empatia davant de la seua situació?

L’esperança és pensar que en algun moment es produirà un efecte pèndol i es generarà el perfecte equilibri entre progrés i humanització; avançar sí, però recuperant allò que ens connecta: una mirada, un gest, un somriure... Fins i tot sent una apassionada i defensora absoluta del desenvolupament, els avenços i les noves tecnologies, un món on es conjuguin totes dos coses hauria de ser possible. “Les persones han d’utilitzar les màquines, i no al revés”, una frase de Taiichi Ohno, encara que ja existeixen maquinàries que funcionen sense pràcticament el control i la intervenció d’un ésser humà. La intel·ligència artificial s’aplica de forma molt beneficiosa a diferents àrees: medicina, enginyeria, ensenyament, finances, disseny... Entre moltes altres coses, ajuda a conèixer a fons les necessitats i els gustos dels clients, i en conseqüència contribueix a millorar els serveis.

Vivim envoltats de robots que s’assemblen cada dia més a persones, i persones que cada dia s’assemblen més a robots. Passivitat, fredor, insensibilitat... atenció sense cap tipus de pressentiment. La deshumanització és aplicable a persones físiques i a entitats, és a dir, existeixen organitzacions altament inhumanes que, encara que es vanten de tenir valors, i els tenen perfectament redactats, són empreses sense ànima.

Fa escassos dies vaig llegir que un alt percentatge de persones abandonen les seues empreses no pel sou, sinó buscant organitzacions més humanes. Probablement existiran persones satisfetes o molt satisfetes amb l’empresa en la qual treballen, però també és més que probable que existeixi un altre percentatge a qui els agradaria abandonar i, per desgràcia, no els és possible fer-ho amb facilitat. Deuen haver sentit en més d’una ocasió la frase ja popular “només som números”. Bé, doncs segurament procedeix de la percepció de deshumanització que sent l’equip. Veiem que queda molt per fer i per millorar.

El cert és que les màquines no tenen per què competir amb l’ésser humà, si aquest és capaç de fer-se no només necessari sinó insubstituïble. D’aquí l’èxit dels serveis personalitzats, en els quals es recupera la interacció, la comunicació, l’escolta activa, l’empatia... Segurament una màquina és capaç de captar les nostres emocions, però no d’oferir-nos-les.