SEGRE

COL·LABORACIÓ

Els Jocs Olímpics d'Hivern i els venedors de fum

Enginyer agrònom, enginyer forestal i regidor a l’Ajuntament de la Seu d’Urgell

Els Jocs Olímpics d’Hivern i els venedors de fum

Els Jocs Olímpics d’Hivern i els venedors de fumSEGRE

Creat:

Actualitzat:

Des de fa anys sembla que l’única proposta que presenten els partits hegemònics per al Pirineu consisteix a potenciar el turisme. En aquest sentit, els darrers mesos s’han començat a realitzar actes de presentació de la candidatura Barcelona-Pirineus per acollir uns Jocs Olímpics d’Hivern l’any 2030. Però som moltes les veïnes del Pirineu que veiem amb escepticisme aquests grans projectes i que exigim un model socioeconòmic realista i unes polítiques de planificació territorial solvents.

L’economista Miquel Puig, poc sospitós de situar-se en l’anticapitalisme, ja que va ser director general de diversos departaments durant el Govern de Jordi Pujol i també director general d’Abertis Airports, s’ha dedicat a estudiar l’impacte en l’economia d’aquelles regions que aposten per un model basat en el turisme.

Segons Puig, l’any 1985, quan les illes Balears ja s’havien especialitzat en el turisme de masses, presentaven un PIB per càpita un 10% superior al de la província de Lleida, que ja basava la seva economia en una agricultura de regadiu. Els següents anys, les Balears van continuar apostant pel turisme, i Lleida, tot i que va intentar atreure turisme, no ho va aconseguir i va continuar amb una economia basada en l’agricultura. L’any 2001 el PIB dels dos territoris es va igualar i el 2016 el de Lleida era un 20% superior al de les Balears.

Segons Puig, les comunitats autònomes més turístiques han experimentat una evolució de la renda per càpita pitjor, han generat llocs de treball, però han tingut les taxes d’atur més altes, paguen salaris més baixos i presenten un major abandonament escolar prematur. El fet de generar ocupació precària amb salaris baixos representa una redistribució del valor en benefici de clients i empresaris i en perjudici de la societat en general. Puig afirma que l’empresari comercialitza un bé públic o servei ambiental (l’arquitectura, el paisatge) sobre la base d’uns salaris massa baixos, que li permeten realitzar un benefici, però redueixen la riquesa de la resta de la societat.

A més a més, el model turístic que el Govern de la Generalitat està potenciant es basa en grans esdeveniments com els Jocs Olímpics d’Hivern, que suposen una forta inversió pública que provocarà una destrucció del territori i generar feines temporals i precàries. Sovint, els impulsors del projecte argumenten que gran part del pressupost serà de caràcter privat. Resulta evident que aquesta inversió privada no serà a canvi de res, ja que cap agent econòmic inverteix diners a fons perdut i encara menys un inversor privat. Per tant, si els venedors de fum ens diuen que el pressupost serà en gran part privat, significa que estem venent i condemnant el territori per un gran esdeveniment de 30 dies. A això hem de sumar-hi que no és realista ni sensat potenciar un model turístic basat en la neu quan estem en un escenari de canvi climàtic i els models anuncien que la cota de neu pujarà de manera dràstica durant els propers anys i les infraestructures quedaran obsoletes.

També cal remarcar la manca absoluta de transparència d’aquest projecte olímpic, que s’està realitzat d’esquenes a la població del Pirineu. El parlament va aprovar realitzar un referèndum al Pirineu perquè fossin les habitants les que decidissin si volien acollir els Jocs. D’això fa mesos, i mentre ja s’estan realitzant actes de presentació, les regidores dels pobles pirinencs seguim sense rebre informació.

Per posar un exemple de mancances al nostre territori, a l’Alt Pirineu i Aran només arriba el tren a la Pobla de Segur i a Puigcerdà tenen vies obsoletes a causa d’una manca d’inversió i poques freqüències. El transport públic per carretera tampoc millora, ja que les capitals de comarca tampoc estan enllaçades amb línies regulars. A part, el preu del transport públic és molt més elevat que a la resta del país. Per exemple, per fer el trajecte la Seu d’Urgell a Ponts, el recorregut és de 65 quilòmetres i el cost del bitllet de 13 euros. Per fer el trajecte de Ponts a Lleida, el recorregut és de 64 quilòmetres i el cost del bitllet de 2,45 euros.

Algú dubta que les veïnes del Pirineu preferiríem invertir, per exemple, a millorar el transport públic que no pas en uns Jocs Olímpics que duren 30 dies i es mengen el pressupost d’inversió equivalent a 30 anys? Cal que presentem un model realista i amb perspectiva que faci inversions que reverteixin el despoblament rural, que millorin la vida dels pobles i que permetin fixar les joves al territori.

tracking