Qualitat, qualitat i qualitat!

Quin cap de setmana, el passat! Divendres, amb la 1a Cimera del Canvi Climàtic al TNC i debatent sobre com podríem assolir alguns dels 17 ODS (Objectius per al Desenvolupament Sostenible) per millorar la qualitat de l’aire o sobre com reduïm entre tots la petjada de carboni adjectivant la neutralitat, si és que a hores d’ara és possible aquesta, constato que les Garrigues, com la majoria de comarques lleidatanes, són neutres en emissions de CO2, altrament degut a la massa forestal i les oliveres, aportadors d’O2. Vaig trobar a faltar la presència d’ONG.

Marxo directament cap a la 57a fira de l’Oli de les Garrigues a les Borges Blanques, on em trobo la consellera Jordà dient: “No compteu en quilos, compteu en euros”, referint-se directament al nostre producte més preuat, l’Oli d’Oliva Verge Extra, l’OOVE. Cal creure’ns-ho molt més! Prou de queixar-nos pels preus i alhora dir que la fira ha estat un èxit, sabem que mai podrem competir amb Jaén, la seva llotja marca el preu de l’oli espanyol. No ens cal, també sabem que a les Garrigues no fem el millor oli del món, només a Catalunya tenim 4 Denominacions d’Origen Protegides més: Ciurana, Terra Alta, Baix Ebre-Montsià i Empordà, totes elles amb excel·lents olis. I sabem que la DOP les Garrigues no representa ni de llarg tot un territori amb cada vegada més empresaris privats i més experts que tiren moltíssim per si sols i també sabem que, com diu l’Ignasi Revés, “el paisatge, si es treballa bé, pot donar molt fruit”.

Ens queda un llarg camí en la lluita contra el despoblament, tot està per fer i tot és possible. L’oli és la base de la dieta mediterrània, Patrimoni de la Humanitat. El paisatge garriguenc on la cultivem, l’herència dels nostres avantpassats. La seva arquitectura, la pedra seca, Patrimoni de la Humanitat. Arbeca és l’origen de l’oliva arbequina, reconeguda al món. Som resilients, ho hem demostrat una altra vegada en els incendis i aiguats passats. I la fira ens ha de servir per promocionar la nostra Cultura de l’Oli. La transformació econòmica, la nova PAC, el turisme, la gastronomia, la dietètica, la cosmètica i l’art també ens hi ajudaran.

Dissabte vaig assistir a la presentació del catàleg 24 experiències oloeturístiques de les Garrigues i Segrià Sec. Vaig fer maridatges, tastos guiats, tallers gastronòmics per a grans i petits i fins i tot una pizza revolucionària a l’estand Aliments del Territori i Tu. Aquest any, però, hi ha hagut menys expositors i massa postureig polític. L’any vinent podríem començar per convidar una de les altres DOP del país i en 4 anys tindríem tota la representació catalana. Després, l’arc mediterrani.

Diumenge al matí em trobo el Josep M. Audí, professor del Cicle d’Olis i Vins de les Borges i que, per postres, potser deixaran de fer per falta d’alumnat. Ve la Carla i li diu: “Prova aquest oli d’Alacant, de la Marina Alta, suc d’arbequines, alfafarenques i blanquetes.” El Josep M. el tasta i diu: “És un OOVE, fruitat verd un 6,5, amarg un 4,5, picant un 3,5, verd fulla un 4, dolç un 3,8, astringència un 3, nou verda un 3,7, carxofa, tomata i gerani.” Pim, pam.

La disrupció futura serà rural i cooperativa o no serà.