Infraestructures de ciutat

Avui us vull parlar d’infraestructures de la nostra ciutat i ho faig perquè crec que són claus per aconseguir més competitivitat i més capital. Us parlaré de dues en concret, que són Fira de Lleida i també el Pla de l’Estació.

Sobre Fira de Lleida vull recordar que sobre la taula i per unanimitat de totes les parts, en el darrer mandat socialista es va aprovar estudiar la reubicació del recinte firal a la zona de Cappont, allà on hi ha actualment l’espai per a les firetes. Vam ser nosaltres els qui vam fer aquesta proposta de traslladar el recinte firal a l’altre costat de la via amb l’objectiu d’ordenar-lo, fer-lo més gran, més competitiu, amb les millors condicions, i això en un exercici a 8 o 10 anys vista. A diferència de la nostra ciutat, veiem amb resignació com a Barcelona són capaços de posar-se d’acord per fer una anàlisi de la situació actual de Montjuïc i fer un nou recinte firal en els propers anys.

A Lleida són incapaços de fer el mateix exercici. El provincianisme del nou equip de govern apunta que a Lleida només es farà un altre pavelló i no se sap amb quins diners. Un fet que em sembla que només contribueix a condemnar el barri de Cappont a conviure amb una activitat que, de totes totes, resulta incompatible amb un barri digne, amb un barri ordenat i, en definitiva, amb un barri amb confort urbanístic.

Per què defensem una nova ubicació? Doncs perquè creiem en un recinte firal que es mantingui al barri, però que se situï a l’altre costat de la via, permetent a Cappont créixer i millorar urbanísticament. Estem segurs que si no avança la proposta que els i les socialistes tenim per Fira de Lleida, tant el barri com la institució poden caure en una mena d’ostracisme econòmic i social que no conduirà en línia recta cap al futur.

D’altra banda, vull abordar també el Pla de l’Estació. Hem llegit diferents declaracions que lliguen el Pla de l’Estació amb el model comercial. Vull recordar que han estat els governs socialistes aquells que hem plantejat la unificació urbana dels barris de Pardinyes i el Centre Històric a través del Pla de Millora Urbana de l’Estació, un espai que planteja un nou concepte de ciutat des del punt de vista comercial, residencial i dels propis equipaments. De quina manera? Doncs afavorint la intermodalitat de l’estació d’autobusos per facilitar les comunicacions. M’agradaria recordar en aquest sentit que han estat també els governs socialistes els que han intentat avançar en diferents converses amb diferents governs, ja sigui en governs del PP o del PSOE a Madrid, o del PDeCAT a Barcelona. A tall d’exemple, vull recordar la reunió que vam mantenir amb el Ministre de Fomento, Íñigo de la Serna, i amb l’anterior Secretari de Mobilitat del govern català.

En definitiva, dues infraestructures, Fira de Lleida i el Pla de l’Estació, que han de ser de cabdal importància per al nou govern de la Paeria. En realitat, penso que l’agenda de temes del nou govern ha de tenir-les presents i treballar-hi, perquè, com deia al principi, infraestructura és sinònim de competitivitat i capital, i per tant de modernització de la ciutat i de construcció d’una societat lleidatana avançada.

Això és el que volem els i les socialistes per Lleida. Acabo amb la idea que llença l’escriptor colombià Jorge González Moore en què es reflecteix que “la competitivitat no només depèn de la grandària o dels recursos, depèn de la iniciativa per la innovació”. Bona setmana.