Neurolíders

La neurociència té com a objecte d’estudi ni més ni menys que comprendre el complex sistema mitjançant el qual funciona la ment humana, abordant aquest estudi de manera científica.

Està revolucionant la manera d’entendre les nostres conductes, i el que és més important encara, com aprèn, com guarda informació el nostre cervell i quins són els processos biològics que faciliten l’aprenentatge.

Aprendre significa retenir informació en la memòria per utilitzar-la després. Se sap que per garantir un bon ancoratge de la informació és imprescindible activar el cervell emocional.

Les emocions encenen i mantenen la curiositat d’entendre allò que és nou. Matisen el funcionament del cervell. Els estats d’ànim, els sentiments i les emocions poden afectar la capacitat de raonament, la presa de decisions, la memòria, l’actitud i la disposició per aprendre. A més, les investigacions han demostrat que l’alt nivell d’estrès provoca un impacte negatiu en l’aprenentatge, canvia el cervell i afecta les habilitats cognitives, perceptives, emocionals i socials.

Quan ens trobem deprimits, és a dir, sense emoció, podríem no percebre adequadament el que succeeix al nostre voltant, per tant afecta l’aprenentatge i la seua conseqüent reacció.

Sobre això, LeDoux (1998) i Leitch (2001) afirmen que el cervell emocional pot actuar com un mitjancer entre el cervell que pensa i el món exterior.

El cervell aprèn a través de patrons: els detecta, els aprèn i troba un sentit per utilitzar-los sempre i quan en vegi la necessitat. De manera que a través d’un indici extern ja resol per similitud amb un patró emmagatzemat, sense recollir més informació.

Aquesta manera de procedir construeix prejudicis sobre les actituds dels nostres equips. Ens genera emocions, de vegades negatives, que condicionen les nostres respostes, i no sempre són encertades. Es pot anar actualitzant aquests patrons conductuals que tenim emmagatzemats. A més, per processar informació i emetre respostes, el cervell utilitza mecanismes conscients i no conscients. Els no conscients són molt efectius però també incontrolables.

Timothy Wilson, de la Universitat de Virgínia, considera de vital importància la capacitat que ens atorga l’inconscient. És una ment ràpida, que analitza i pren decisions instantànies contínuament. Recull dades contínuament. No reflexiona, actua.

De fet, si sempre haguéssim de reflexionar abans de fer-nos una idea de la situació i saber el que cal fer, ens hauríem extingit fa temps. En definitiva, el pilot automàtic de la ment ens fa ser qui som, no la consciència. El veritable geni és el que ens resol els problemes i ens garanteix la supervivència, l’inconscient.

L’inconscient actua en molts àmbits. En destacarem dos: per resoldre i per percebre. El segon és el que fa que ens sentim afligits o dolguts per una conducta, fet o paraula d’algú, de forma sobtada. Aquesta emoció condicionarà la nostra resposta. La seua capacitat per resoldre ve donada pel considerable volum de dades que pot analitzar i parametritzar de forma simultània.

Segur que moltes vegades s’han passat hores intentant resoldre una cosa. Llavors deixen de pensar-hi i se’n van a dormir, i quan es desperten els ve la solució de forma sobtada.

Aprofitem el coneixement que avui dia tenim a l’abast de la mà. La terminologia ha canviat. Ja no n’hi ha prou amb els líders, ja que només els neurolíders optimitzen la ment i poden desenvolupar al màxim el seu potencial i el dels seus equips. I vostès, què decideixen ser?