Robots vs. persones competeixen per les entrevistes de treball

Cada vegada amb més freqüència veurem als mitjans de comunicació notícies sobre empreses, fins i tot sobre països, que aposten per la realització d’entrevistes de treball fent servir robots. El cas més assenyalat és el de Corea del Sud, que amb 55 milions d’habitants –número u del món en el rànquing d’inversions en

R+D+I

per habitant, amb 1.500 dòlars, i multiplicant per quatre la ràtio que tenim a l’Estat espanyol– dóna per fet que en les seues grans empreses el 25 per cent de les entrevistes de treball seran fetes per robots. Quines circumstàncies fan que una empresa es plantegi l’ocupació de la Intel·ligència Artificial (IA) en aquest camp? La primera, i més evident, és gaudir d’un alt desenvolupament tecnològic, i la segona és comptar amb empreses d’una gran dimensió, ja que en els seus departaments de recursos humans entren centenars de milers de currículums, que fan impossible de destriar per mitjans diferents als de la Intel·ligència Artificial (IA).

Han arribat a Espanya els robots entrevistadors?

Empreses amb presència a Espanya com L’Oréal, Unilever o Hyundai fan servir ja la IA per filtrar els currículums que entren als seus departaments de recursos humans. Diu el professor Rajiv Khosla, investigador australià i creador d’un d’aquests robots, que aquests evitessin els biaixos i perjudicis que cometem les persones quan realitzem entrevistes, és a dir, que els judicis que emetran ells sobre la idoneïtat d’un candidat no vindran condicionats per les nostres imperfeccions com a persones, com són el nostre grau de sintonia amb una o una altra forma de ser, la nostra manera de pensar sobre la igualtat de gènere, els nostres prejudicis associats a una o una altra nacionalitat, etc. Segurament deu tenir raó el professor, i el seu robot serà totalment objectiu a l’hora de comparar les competències del candidat amb les quals s’exigeixin per a una determinada posició, però del que no ens deslliurarem és del fet que el professor de torn inclogui com a respostes idònies a l’hora de valorar els candidats les que tenen a veure amb com veu ell les coses i traslladar els seus biaixos als algoritmes que han d’actuar com a criteri de selecció per part del robot entrevistador.

Què en pensaria Darwin si aixequés el cap?

Parlant de la necessitat d’adaptar-se als nous entorns, en aquest cas el laboral, tots podem recordar la teoria de l’evolució de Darwin, en la qual ens indicava que les espècies que acaben sobrevivint són aquelles que són capaces de transmetre als seus successors trets que els permeten adaptar-se millor que els altres als nous entorns. L’autora Silvina Catuara Solarz, al seu llibre Cyborgs: la fusión de mente y máquina, es demana què pensaria Darwin sobre la influència de la tecnologia en l’evolució humana. Recorda com els “transhumanistes” afirmen que és possible millorar la condició humana en totes les seues formes a través de l’enginyeria genètica, la bioenginyeria o la Intel·ligència Artificial, i arriba a la conclusió que l’evolució biològica podrà ser superada per les noves tecnologies, que accelerarien artificialment el procés evolutiu.