Ús més responsable i segur dels fitosanitaris

Un matí de maig, vint infants de primària i la seva mestra van ser traslladats a l’hospital per una intoxicació causada per productes fitosanitaris. L’origen n’eren els tractaments fungicides de dues finques veïnes amb productes autoritzats, en un cas per a l’agricultura convencional i l’altre per a la producció ecològica. Al cap d’uns dies, l’autoritat governativa local va dictar mesures urgents per prevenir fets similars.

L’accident va ser àmpliament recollit pels mitjans de comunicació. Alguns col·lectius, ja de per si sensibilitzats, van exigir mesures molt restrictives en l’ús dels fitosanitaris. Finalment, els polítics van intervenir. El resultat: d’ençà el primer dia de l’any 2020 és vigent el decret pel qual s’estableixen mesures de protecció de les persones en la realització de tractaments fitosanitaris en finques properes a habitatges (inclou els jardins) i en espais utilitzats per persones vulnerables (escoles, residències de la tercera edat, establiments sanitaris i de salut, centres per a discapacitats i àrees d’esbarjo).

La nova disposició legal ha estat subscrita pels màxims responsables en matèria d’agricultura, transició ecològica i salut pública. Obliga a implementar tres accions preventives: informar els veïns amb antelació a la realització dels tractaments, respectar unes distàncies de seguretat (bandes sense tractar, fins a 20 metres) i establir un marc de diàleg i conciliació entre els usuaris dels fitosanitaris i els habitants. De les tres accions, al meu entendre, la darrera és al capdavall la prioritària i més efectiva. Sense diàleg que comporti acords i compromisos en ferm, les disposicions d’aquesta índole i transcendència corren el risc de ser inefectives i contraproduents. Adicionalment, es recomana realitzar els tractaments en dates i horaris en els quals el risc d’exposició de les persones sigui menor i, com a norma bàsica, l’exercici de les bones pràctiques fitosanitàries: tractar en absència de vent. Disposem avui en dia de prediccions meteorològiques molt acurades que permeten saber si les condicions atmosfèriques de les properes hores seran adients per als tractaments fitosanitaris. A les pautes anteriors s’afegeix una altra d’essencial: la utilització de tècniques de reducció de la deriva i de l’exposició de les persones. La deriva està constituïda per la fracció del producte fitosanitari que durant l’aplicació ultrapassa el límit de la parcel·la tractada, i assoleix, en determinades condicions, proporcions molt elevades. Lògicament, la deriva és més intensa a la zona més propera al tractament i disminueix a mesura que ens allunyem del límit de la finca tractada. Per mitigar la deriva es proposa implantar barreres vegetals o utilitzar broquets i equips de tractaments classificats com de reducció de deriva (pel cas de la fructicultura es recomanen els polvoritzadors de flux tangencial de geometria adaptada i màxima proximitat a l’objectiu a tractar). Ambdues tècniques redueixen la immissió de fitosanitaris en proporcions molt considerables. Si el producte amb el qual es tracta és de baixa toxicitat pels humans, en utilitzar tècniques de reducció de deriva les distàncies de seguretat poden ser ajustades fins a 5 metres. Tot el relat anterior ha esdevingut a França, on des de fa temps s’exerceix una acció de govern molt efectiva per a reduir el consum de productes fitosanitaris. El centre escolar referit a l’inici és a Villeneuve-de-Blaye, un poblet de la riba de la Garona, a la regió vitícola de Bordeus. L’accident va succeir l’any 2014, durant el període en què són molt freqüents els tractaments contra les malalties de la vinya. A internet poden consultar-se els detalls.

Els fets van catalitzar la reacció ciutadana i l’actuació reguladora. De fet, la legislació europea sobre ús dels fitosanitaris des de fa una dècada obliga a adoptar mesures de prevenció, però deixa a les mans dels estats la seva implementació. A França han calgut més de cinc anys per a concretar les accions que d’ara endavant esdevenen obligatòries en territori francès. Com succeeix sovint, la resposta arriba a posteriori d’un succés que alerta la societat. A Lleida no som aliens a aquesta problemàtica. L’activitat agrària de l’Horta coexisteix des de fa un temps amb espais residencials o els destinats a serveis on habiten o transiten les persones. Fa mesos, una de les organitzacions polítiques amb representació a la Paeria va plantejar una iniciativa en aquesta mateixa línia. Concretament es tractava de modificar l’ordenança de l’Horta per introduir mesures de protecció dels residents front als riscos associats als tractaments fitosanitaris. Tot i les seves reticències inicials, seguint l’exemple de l’estat veí, seria convenient reprendre la iniciativa, acordant unes primeres pautes de convivència entre les parts (agricultors, residents i altres usuaris de l’Horta), sota la supervisió decidida de les administracions competents (Paeria i Generalitat de Catalunya). No debades, justament a Lleida disposem del coneixement tècnic necessari. La mateixa Universitat de Lleida i els servies tècnics, ubicats a Lleida, del Departament d’Agricultura i de l’IRTA són referents a escala internacional en la implementació de mesures per mitigar els efectes de la deriva en fructicultura i viticultura. Disposem també d’un teixit productiu, assessorat per les ADV, amb sensibilitat creixent per aquests problemes i amb capacitat provada per adoptar de forma efectiva els avenços tecnològics.

Llevat de situacions molt excepcionals, l’agricultura competitiva no pot prescindir dels productes fitosanitaris, però cal fer-ne un ús responsable i segur, extremant les precaucions mitjançant pràctiques molt acurades i alhora consensuades. A Lleida, se’ns presenta una magnífica oportunitat per ser capdavanters en l’aplicació de les noves normes de convivència, adients als temps actuals.