L'any de la rata a la Xina

El dissabte 25 de gener va començar l’any de la rata, el primer signe del cicle de dotze anys del zodíac que conforma el calendari xinès. La rata, a diferència de les cultures occidentals, és associada a Orient a la intel·ligència, l’astúcia, la riquesa i l’ordre. Unes virtuts que la Xina necessitarà per afrontar amb èxit la complexitat de reptes polítics i econòmics del 2020.

En l’àmbit polític, el govern xinès va començar el nou any arrossegant dos enrevessats conflictes a Hong Kong i Taiwan que afecten la seva política exterior i interior, que posen en dubte el principi “un país, dos sistemes” propugnat per Pequín per afavorir la reunificació territorial xinesa. Els manifestants de Hong Kong mantenen les seves demandes democràtiques, molt més després de la seva històrica victòria en els comicis municipals del mes de novembre passat, uns suports que esperen reforçar en els pròxims comicis legislatius del mes de setembre. I la crisi hongkonguesa va influir en el resultat de les eleccions presidencials de l’11 de gener a Taiwan, on la presidenta Tsai Ing-wen del Partit Demòcrata Progressista, enfrontada a Pequín, va obtenir una voluminosa victòria sobre el candidat Han Kuo-yu del partit Kuomintang, proper als interessos xinesos. La Xina també és criticada per la política repressiva del PCC contra els uigurs i tibetans a les províncies de Xinjian i Tibet. Un reflex de l’enduriment del règim de Xi Jinping, que va acumulant tots els ressorts del poder mentre restringeix, des d’una òptica occidental, l’exercici dels Drets humans i Llibertats públiques.

El 2019 va ser un any difícil per a una economia afectada pels conflictes amb els Estats Units. El PIB xinès va créixer un 6,1%, el percentatge més baix en tres dècades. Però, malgrat les sancions nord-americanes, el comerç exterior xinès va aguantar bé. Les importacions van caure un 2,8% mentre les exportacions creixien un 0,8%. Va resultar un excedent comercial el 2019 (424.900 milions $) superior a l’aconseguit el 2018 (350.900 milions $). I, segons les estadístiques oficials, es van crear més de 13,5 milions de llocs de treball urbans que van situar la taxa d’atur urbà en el 3,5%. Però el ràpid creixement de les grans metròpolis com Xangai i Shenzhen, que concentren la riquesa i el talent, provoca el buidament de la Xina rural interior, cada vegada més marginada i envellida. Una situació que Pequín intenta corregir, amb escassos resultats, fomentant el retorn d’emigrants des de les grans ciutats per crear ocupació a les seves províncies d’origen. Preocupa el repte demogràfic.

La taxa de natalitat continua decreixent malgrat que la política del fill únic va ser eliminada el 2016. Segons l’Oficina Nacional d’Estadístiques, la població xinesa va superar els 1.400 milions d’habitants, una xifra discutida per altres investigadors, que la rebaixen a 1.279 milions. L’Índia, i no la Xina, seria el país més poblat del planeta.

El 2020 no s’espera que sigui millor. El PIB creixerà un 6% perquè, segons l’FMI, l’economia xinesa ha entrat en una etapa d’“alentiment estructural”. El motor econòmic hauria de ser el consum intern. Els ciutadans xinesos, amb una renda per càpita que va superar els 10.000 $, consumiran amb més prudència perquè el seu nivell d’endeutament privat és preocupant, el cost de la vida pujarà i creixen les desigualtats territorials i socials. Les noves generacions comencen a valorar i adquirir els productes made in China després d’assolir un bon nivell de qualitat i sofisticació. Tot això en detriment de les marques occidentals, japoneses i sud-coreanes, que perden segments de mercat xinès. Però també persisteix l’enorme endeutament de les institucions i empreses públiques, que han dopat el creixement amb inversions en grans infraestructures. El 2020 tornarà a estar marcat per com evolucionen les relacions amb els Estats Units. El conflicte comercial sembla encarrilar-se després de la rúbrica d’un primer acord que es va firmar el 15 de gener que agrada a Donald Trump perquè, lluny de promoure el multilateralisme, és un acord bilateral. Els EUA incrementaran les compres de productes nord-americans tant agrícoles com manufacturats, com avions, cotxes i béns d’equip. L’obsessió de Trump és aconseguir reduir el dèficit comercial amb la Xina, que el 2019 va assolir els 296.000 milions $.

El caràcter bilateral dels acords entre Washington i Pequín inquieta Brussel·les perquè el compromís xinès de comprar més productes nord-americans perjudicarà les empreses exportadores de la UE. Però la guerra comercial està lluny de tancar-se. Es tracta d’una treva que permet a Trump presentar alguns fruits de la seva aposta unilateral i proteccionista als votants nord-americans a les vigílies de les eleccions presidencials. La pugna pel lideratge econòmic i tecnològic mundial al segle XXI només ha fet que començar.