En defensa de l'escola pública

Des de la ferma defensa del sistema educatiu públic com a eina per aconseguir una societat més desenvolupada i justa, al Comú de Lleida volem mantenir oberts tots els centres educatius públics i totes les línies de P3, apostem per reduir ràtios i per lluitar contra la segregació escolar.

L’educació pública és un dret fonamental dels infants, per tant les administracions –amb Generalitat i Paeria al capdavant– han de garantir la igualtat de condicions d’accés i de qualitat per a tota la població o el que ve a ser el mateix: impulsar el sistema educatiu públic de Catalunya. Entre les mesures necessàries per fer-ho possible cal remarcar la necessitat de dotar la ciutat dels instituts necessaris i reclamats des de fa anys i –ara que sembla que tindrem pressupostos a la Generalitat– uns majors recursos materials i humans per als centres públics. Perseguirem aquests objectius fent tot allò que estigui de la nostra mà, igual que hem contribuït activament a la decisió de no tancar l’Escola Cervantes. Cal ara que es portin a terme totes les actuacions necessàries en aquest i en altres centres de la ciutat de manera dialogada i comptant amb la comunitat educativa.

La lògica aplicada fins ara pel Departament de tancament de línies en escoles públiques perpetua la necessitat de concertar escoles privades amb diners públics. El Comú sempre ha defensat que, si s’han de tancar grups, sigui a la concertada, ja que aquesta ha de ser subsidiària i complementària a la xarxa pública, i no pas a l’inrevés. Mentre a la concertada no s’eliminen línies fins al tancament de matrícula, al mes de setembre, a la pública ho fan abans, fins i tot, de conèixer les preinscripcions. Un mecanisme que afavoreix l’escola concertada alhora que atempta contra la igualtat d’oportunitats. No es pot entendre que el govern sortint de la Generalitat hagi permès mantenir la trampa legal que fa que no es puguin tancar línies a la concertada fins que s’ha fet la inscripció, ja que aquest mecanisme deixa en desavantatge les escoles públiques. Cal acabar amb un sistema que afavoreix que els tancaments afectin molt més la pública que la concertada.

Si qui defensa la cohesió social és la pública, fem que, si hi ha línies a tancar, siguin les de centres que segreguen per sexes. I situem a continuació, si hi ha més línies a eliminar, les d’aquells centres fora del nucli urbà que requereixen transport en autocar, per poc sostenibles però també perquè, molt sovint, alimenten la segregació: el centre de proximitat és una idea que s’ha de reforçar i divulgar.

Malauradament, el tancament de línies i l’absència de diàleg i informació amb les comunitats educatives afectades esdevenen habituals per al Departament d’Ensenyament. Raons més enllà de no voler abocar-hi els recursos? Un misteri, o una evidència, perquè de raons no n’hi ha si no és la intenció d’afavorir determinats interessos o, el que és molt més greu, de crear un model social dividit entre elits i subordinats que no cal que es formin gaire. La de la natalitat també és una excusa insostenible, perquè quan el tema no és el descens de la natalitat sinó el boom que arribarà els propers anys als instituts, no hi ha manera que posin fil a l’agulla per construir noves instal·lacions tan reclamades com la d’un institut a Cappont.

El descens de la natalitat, tan utilitzat sovint com a excusa per tancar línies a la pública, és una oportunitat amb majúscules per superar aquesta fase en què tants s’han omplert la boca de lluita contra la segregació escolar i tan pocs han actuat políticament per combatre-la. Comencem per tornar a les ràtios d’abans del 2012 en els centres públics i així millorar el rendiment escolar i atendre millor les necessitats educatives especials (NEE). Però calen decisions polítiques per generar aquest punt de partida, preses des de la inqüestionable defensa del sistema públic educatiu.

Som-hi?

El gruix de les decisions pertoca al Parlament, però el municipi també ha de ser protagonista destacat en la defensa de l’educació pública. Lleida ha d’afrontar la tasca de dignificar, actualitzar i cuidar els centres públics i el seu entorn dins una xarxa urbana amable i cohesionada, i ha de tenir un paper rellevant en la lluita contra la segregació escolar que el municipi pateix, de manera severa, des de fa molts anys. A partir de les conclusions a les quals va arribar el Consell Escolar Municipal, cal un diagnòstic d’experts i que les diferents administracions vagin de la mà amb polítiques valentes. La segregació escolar també es combat amb polítiques proactives d’informació a les famílies per afavorir la inscripció a l’escola de proximitat, que sempre serà més sostenible i cohesionadora. I amb polítiques intenses d’acompanyament per a alumnat amb NEE.

Certament, la complexitat d’un fenomen com la segregació escolar és màxima. Empoderem-nos des de tots els àmbits per abordar-la de manera transversal, amb diàleg i fent que la baixa natalitat i els vaticinis d’augment de pressupostos per a l’educació pública juguin a favor de les transformacions necessàries.