Atenció al malalt al final de la vida. Document dels bisbes espanyols

Fa pocs dies, els bisbes espanyols han fet públic un document titulat Sembradores de esperanza que tracta sobre acollir, protegir i acompanyar les persones en l’etapa final de la vida. És un document molt interessant que, en forma de preguntes, fàcil de llegir, tracta de com viure el millor possible l’etapa final de la vida i de com ajudar les persones que passen per aquesta etapa.

La societat viu al marge de la realitat del fet que tots ens morirem, oferint-nos tota classe de distraccions i consums per tal d’intentar omplir de plaers i benestar la vida de cada dia, sense afrontar el fet que tot s’acabarà un dia i que cal preparar-se per viure aquesta transcendental etapa de la vida amb pau, serenor, sense angoixes, és a dir, sense trencar la felicitat. És això possible?

El dolor i la mort formen part de la vida i no es poden amagar, però sí que podem lluitar contra el dolor i procurar viure de manera feliç. Sols trobant sentit al sofriment es pot afrontar, ja que no és cap final en si mateix. Alleugerar el sofriment, el dolor, l’angoixa i la soledat en la situació de malalt terminal és una obligació ètica de primer ordre.

El document aborda l’ètica de la cura dels malalts, la dignitat que tots tenim pel fet de ser éssers humans, i que no es perd per cap motiu, sigui malaltia física o mental o situació personal de pobresa, indigència o d’estar a la presó.

Tots volem viure el millor possible i ser feliços en aquest món. Sols quan el sofriment és molt gran i no es troba sentit a la vida és quan es desitja acabar-la. La millor ajuda a les persones que estan en aquestes situacions consisteix a guarir-les dels sofriments i ajudar-los a trobar un sentit gratificant a la seva vida, fins i tot amb les limitacions que ja van apareixent amb l’edat i que augmenten al patir una malaltia greu.

Les cures pal·liatives donen resposta a les necessitats físiques, psíquiques, espirituals i socials dels malalts en la darrera etapa de la seva vida. S’han d’adequar els esforços diagnòstics i terapèutics al bé del malalt i no obstinar-se a mantenir-lo en vida a qualsevol preu. S’ha de viure l’etapa final de la vida amb dignitat.

S’ha de tractar el dolor amb els medicaments i les dosis adequades encara que s’escurci la vida, fins a arribar, si és necessari, a la sedació pal·liativa, que està indicada quan apareixen símptomes resistents a altres tractaments i sols sedant el malalt –adormint-lo– se li calmen els dolors, sofriments o angoixes intractables.

Eliminar la vida del malalt, l’eutanàsia i el suïcidi assistit, és èticament inacceptable perquè s’escull un mal –matar– en lloc d’alleugerir les molèsties, controlar el dolor, consolar el sofriment, acompanyar i millorar la situació vital de la persona. Perjudica la relació metge-malalt al poder fer perdre la confiança del malalt amb el metge (i professionals de la salut), que sempre intentarà ajudar-lo en el seu problema de salut –sigui guarint-lo, alleugerint-lo o consolant-lo, no provocant-li la mort. Perjudica la família, ja que pot introduir inseguretat, confrontació i por, en lloc de solidaritat, amor i generositat, especialment davant de motius egoistes com ara herències, supressió de càrregues i incomoditats, estalvi de despeses, etc.

Socialment, l’eutanàsia també té efectes dolents, especialment en l’època de l’individualisme i capitalisme en què vivim, en la qual no és bo facilitar l’eliminació de qui “no és productiu” i es crea una encavalcada i insidiosa coacció moral al malalt, que es considera “inútil”, i per tant, se sent inclinat a demanar l’eutanàsia.

Per tant, el document dels bisbes espanyols recomana la cultura de la vida, l’encontre, l’amor i la compassió veritable. Volen ser sembradors d’esperança per als qui se sentin cansats i angoixats, especialment els malalts greus i les seves famílies.

Les institucions públiques han de tutelar tota vida humana, més enllà de qualsevol condicionant. Crec que és un bon document per a les persones amb malalties greus i per a tothom per preparar-se quan arriben els mals moments.