Líders saludables

Parlar de lideratge saludable pot fer-se des de diverses perspectives. Una, valorant alguns dels tips que poden fer que un líder sigui més o menys saludable pel seu grup o fins i tot per si mateix.

La resposta segurament està a trobar l’equilibri i la compensació entre les dues clares orientacions: resultats i/o persones.

Una de les primeres recomanacions és treballar la confiança en el grup per saber i poder delegar. La monitorització i seguiment són fonamentals, però l’excés de control acaben no sent positius per a ningú.

Aprendre a gestionar les emocions pròpies i alienes pot ajudar-nos a viure amb salut el que representa liderar persones, i requereix entrenament.

Molt vinculat a l’anterior, la comunicació, element fonamental ja no per liderar, sinó per la pròpia vida. Una comunicació transparent, assertiva i efectiva, treballada a nivell interpersonal, intragrupal i intergrupal. Aquest fet evitarà rumors i conflictes. Els rumors no són gens saludables ni per l’individu, ni pel grup, no així el conflicte, i aquí utilitzaré una frase del mestre cuiner i xef Roca: “Del conflicte, com del porc, s’aprofita tot.”

Però existeix un altra perspectiva quan parlem de lideratge saludable, la de la salut de qui lidera. Segons l’OMS, “la salut és un estat de perfecte (complet) benestar físic, mental i social, i no només l’absència de malaltia”, per tant es tracta de posar en pràctica hàbits que ens puguin aportar el benestar i equilibri necessari. L’autocura no deixa de formar part de l’autolideratge. Estar bé, per oferir el millor de tu al grup.

S’ha plantejat si disposa de 45 minuts al dia per a vostè? Si no és així, probablement hi ha quelcom a revisar en la totalitat de la seva jornada.

Liderar requereix els dipòsits d’energia si més no en equilibri. En moltes ocasions les persones que es veuen al capdavant d’un projecte, s’hi bolquen oblidant la seva pròpia salut, portant el cos al llindar, arrossegant-lo a límits que poden acabar passant factura.

El compromís, la implicació i la dedicació són fonamentals en la vida professional, i formen part de les competències més valorades, però en la lletra petita d’aquests requisits no hi diu que cal portar el cos a l’extenuació.

Quants cops ens saltem àpats o aquests són ràpids i poc sans per poder finalitzar una tasca o bé acudir a una reunió? Fem quelcom per fugir del sedentarisme? Estem en equilibri entre el que pensem, sentim i fem?

l nostre cos és una màquina perfecta i necessita només una mica d’atenció. Adoptar hàbits i estils de vida diuen molt de la persona que està al capdavant d’un projecte. De fet, ja ens està donant certes pistes: gestió del temps, organització, constància, esforç, estabilitat...

És cert que necessitem d’un bé molt preuat, “el temps”, però només amb una mica d’organització que a efectes pràctics ens ajudin per exemple a seguir horaris en les menjades, a preparar-les seguint consells dietètics saludables, o a dormir les hores que el nostre cos necessita evitant ser abduïts o segrestats per aparells estimulants i lumínics, en forma de telèfons, tabletes i televisors...Aprendre a desconectar.

Es tracta de buscar un forat a l’agenda per quedar amb un mateix, així que per començar marquis un 15-30, és a dir, 15 minuts de relaxació al final del dia, prop de l’hora del descans. Tan sols 30 minuts d’activitat física que li permetin mobilitzar el cos i generar les suficients endorfines per afrontar els desafiaments. Ambdues rutines poden ajudar a millorar el nostre estat físic i anímic per afrontar qualsevol repte.