L'economia mundial el 2020

El 2020 comença amb una perillosa escalada de les tensions militars entre els Estats Units i l’Iran. La decisió de Donald Trump de decretar l’assassinat del general iranià Qasem Soleimani, que va tenir lloc el 3 de gener, pot incendiar encara més la inestable regió d’Orient Mitjà. L’economia mundial continuarà depenent de la sinuosa evolució de les polítiques exterior i interior dels EUA. L’impetuós Donald Trump prosseguirà amb el seu “America First”, una aposta proteccionista i unilateralista que afavoreix una irrupció internacional de la Xina i Rússia que perjudica els interessos de la Unió Europea. Tots estarem pendents del resultat i els efectes de les eleccions presidencials del proper 3 de novembre del 2020.

Trump continuarà bloquejant el funcionament de l’OMC, la lluita contra el canvi climàtic i s’aprofitarà de la dolarització de l’economia mundial i l’aplicació extraterritorial de la legislació nord-americana, adoptant sancions econòmiques contra tercers estats. A Trump li interessa obtenir resultats econòmics a curt termini per guanyar les pròximes eleccions. I si les enquestes li resultessin adverses, seria capaç de crear més tensions internacionals. No ha semblat inquietar-lo el procés d’impeachment, iniciat per la Cambra de Representants, ja que difícilment podia rebre suport pel Senat, amb majoria republicana. Trump esgrimeix els bons indicadors de l’economia nord-americana, presumeix d’haver aconseguit un nou acord comercial amb el Canadà i Mèxic (NAFTA), més favorable als interessos dels Estats Units, i de firmar, el 15 de gener, un primer acord que podria significar una treva en la guerra comercial amb la Xina. Pequín augmentarà les importacions de productes americans, una exigència d’un Trump obsessionat a corregir l’alt dèficit comercial dels EUA amb la Xina. Però els conflictes continuaran, perquè la qüestió clau és, i serà, la competició amb la Xina pel lideratge tecnològic mundial al segle XXI.

La Xina creixerà entorn del 6 per cent, però les incerteses seguiran perquè el conflicte comercial amb els Estats Units està lluny de tancar-se. Pequín va aprovar un nou pla per rellançar l’economia reduint els aranzels a les importacions de 859 categories de productes. I un altre programa d’inversions per millorar les infraestructures i impulsar la inversió privada.

Però el país afronta problemes estructurals com l’alt endeutament dels conglomerats estatals i un envelliment de la població: més d’una cinquena part de la població supera els 60 anys. També l’Índia es va frenar i creix entorn del 5 per cent, quan fa només tres anys galopava amb un 9 per cent. Les mesures econòmiques i fiscals aplicades per Narendra Modi no han donat els resultats esperats en un país amb una alta corrupció i creixents divisions socials. Per ara, el Govern indi intenta estimular les inversions en el sector energètic, transports i infraestructures socials.

Algunes economies llatinoamericanes, com el Brasil, podrien millorar afavorides per una tendència a apujar els preus de les matèria primeres. Per la seva part, l’Argentina haurà de renegociar el seu enorme deute amb els creditors internacionals. Però les perspectives de creixement depenen que els Governs sàpiguen canalitzar les demandes socials en països com Xile i Colòmbia. També a Algèria i el Líban.

Turquia segueix amb un feble creixement, una inflació elevada i una divisa inestable. I el BM va alertar sobre el creixent deute dels països emergents, que podria desembocar en una altra crisi financera al ser els bancs xinesos l’origen de les dues terceres parts dels préstecs concedits, principalment a les economies africanes. Sud-àfrica i Nigèria segueixen amb una crisi de governabilitat que limita el seu gran potencial de creixement.

Segons el BM, la zona euro podria créixer un 1 per cent aquest 2020. L’amenaça d’una recessió s’allunya. Però els conflictes comercials internacionals frenen la indústria manufacturera, principalment alemanya, molt dependent de les exportacions. Tots esperant que Donald Trump mantingui una treva en les seves disputes comercials amb Pequín i Brussel·les.

El creixement econòmic s’assentarà principalment en la solidesa del sector serveis, en la demanda interna i confiant que el Banc Central Europeu continuï ajustant, si és necessari, una política monetària de tipus d’interès de gairebé zero. Una vegada confirmat el Brexit, el Regne Unit va sortir oficialment de la UE el 31 de gener, però caldrà negociar un difícil acord per establir un nou marc de relació entre Brussel·les i Londres. La nova Comissió Europea, liderada per Ursula von der Leyen, prioritzarà les reformes per assolir un nou equilibri, sense el Regne Unit, entre els restants 27 membres de la UE. El primer repte serà la negociació del pressupost plurianual per al període 2021-2027.