COL·LABORACIÓ
L'emergència climàtica i els sòls: ser part de la solució
Presidenta del Grup Intergovernamental Tècnic de Sòls de l’Aliança Mundial de Sòls de la FAO. Catedràtica d’Edafologia de la Udl
Dins dels pocs acords consensuats en la Cimera del Clima 2019 hi ha el reconeixement –humil– que s’han d’actualitzar les polítiques en funció dels resultats de la recerca. Encara menys s’ha arribat a cap acord definitiu en la regulació dels mercats de carboni, per la resistència a disminuir o penalitzar les emissions de diòxid de carboni. En aquest context, ens hauríem de plantejar si, a banda de reduir emissions, l’agricultura i en general el maneig del sòl agrícola no poden ser part de la solució, en lloc de ser part del problema.
La matèria orgànica dels sòls del món representa vora 1.500 Pg (1 Pg = 1.000 milions de tones) de carboni. És el doble del contingut a l’atmosfera i el triple del contingut en la biomassa de tot el planeta, amb el valor afegit que és un carboni emmagatzemat a més llarg termini. A Catalunya, el mapa de carboni orgànic als sòls agrícoles publicat per l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya dóna una estimació de 0,048 Pg, que correspon a una mitjana de 50 tones de carboni orgànic per hectàrea en els 30 cm superiors dels sòls agrícoles. Caldria preguntar-se si aquest és el nivell màxim de carboni que poden emmagatzemar, o per contra, si estan emetent carboni a l’atmosfera. La matèria orgànica fa que els sòls siguin més fèrtils i més resilients davant dels canvis ambientals, però l’erosió i alguns tipus de conreu intensiu n’han fet perdre de forma accelerada. Algunes iniciatives, com la 4x1.000 presentada a la Cimera de París el 2018, té l’objectiu (utòpic) d’assolir un increment anual del 0,4% de matèria orgànica als sòls de tot el món, que permetria compensar les emissions anuals de diòxid de carboni, augmentaria la productivitat dels sòls i, de retruc, la suficiència i la seguretat alimentàries.
Però aquesta estratègia guany/guany no és fàcil d’aplicar. En primer lloc, les pràctiques de maneig dels sòls que en fan augmentar el carboni orgànic són específiques de cada lloc i no es poden generalitzar. En segon lloc, els beneficis directes del segrest del carboni al sòl per l’agricultor, com l’augment de la producció, només són evidents a mitjà termini, i el monitoratge de la seva eficiència requereix anàlisis periòdiques. En darrer lloc, falta informació. Per exemple, tot i que Catalunya compta ja amb el Mapa de Sòls a escala 1:250.000 publicat per l’ICGC, aquest és massa general per poder actuar a escala de finca, i els mapes a escala més detallada (1:25.000), encara que progressen de forma regular, només cobreixen el 25% de la superfície del territori.
Tot i això s’estan donant moviments institucionals que permeten tenir esperances. A Catalunya s’ha aprovat recentment la llei d’Espais Agraris que té com a objectiu conservar i protegir els sòls agraris davant d’una urbanització creixent i dels riscos de degradació com la contaminació o l’erosió. Mesures com no cremar rostolls, els cultius de cobertora, la rotació de cultius o el guaret són pràctiques ja en ús, fomentades a més pels ajuts de la Política Agrària Comuna (PAC). S’està posant en marxa una Missió de la Unió Europea: Salut del Sòl i Alimentació; així com tornant a considerar l’adopció d’una Directiva Europea de Sòls tal com existeix per l’aigua o per l’aire. A escala global, l’Aliança Mundial de Sòls de la FAO està construint un ambiciós projecte de recarbonització de sòls (RECSOIL), que pretén que es considerin els crèdits de carboni del sòl, els beneficiaris dels quals serien, entre altres, els agricultors que apliquessin pràctiques per incrementar el carboni orgànic del sòl.
Però el combat contra la crisi climàtica és a contrarellotge, i no podem permetre’ns esperar a tenir totes les dades, o que s’aprovin polítiques supranacionals per prendre mesures. En qualsevol cas cal treballar en paral·lel en diferents fronts: conscienciació social que porti els governs a actuar, recerca, bases de dades de sòls, i monitoratge, a través d’accions integrals per obtenir l’escenari desitjat. En la mesura que considerem els sòls com un recurs natural que cal protegir i que és patrimoni del país estarem en disposició que siguin una part clau en la mitigació del canvi climàtic.