Desafecció

Són nombroses les veïnes i veïns de Lleida que ens fan arribar queixes, comentaris al carrer i també a través de les xarxes sobre la ciutat. La Lleida dels últims vuit mesos no és la Lleida que volen. La Lleida dels gestos i les polítiques d’aparador no respon a les necessitats del veïnat de la nostra ciutat. Ens arriben fins i tot alguns comentaris que fan referència a la pèrdua de contacte que pateixen algunes entitats de la ciutat envers l’Ajuntament. El que hauria de ser una relació de fil directe, ara no ho és i això fa que aquestes entitats se sentin menystingudes, moltes de les quals tenen una llarga trajectòria i han treballat per Lleida incansablement dia rere dia. I no es tracta només d’entitats, sinó que també s’hi sumen aquí algunes empreses de Lleida, i aquesta és una realitat que s’està imposant i que als i les socialistes ens preocupa, i molt. Aquesta setmana s’ha celebrat el Ple Monogràfic de l’Horta de Lleida, per cert, un ple convocat a petició del grup socialista a la Paeria i que ha resultat amb 9 de les 10

propostes socialistes tombades. El govern tripartit d’Esquerra, JuntsxLleida i el Comú ha votat en contra de mesures com elaborar un pla de camins, dissenyar un pla de Telecomunicacions o portar el transport a demanda a una de les partides on no arriba. Braços alçats per dir no a propostes reals, de caràcter immediat que l’Horta necessita. Amb actituds polítiques com aquesta què volem? Que la gent no estigui descontenta? Sincerament, costa de creure el vot negatiu a propostes com les que vam portar al Ple, que per cert és el màxim òrgan de decisió de la ciutat. Si el govern ho vol, es pot enredar a desprestigiar la proposta socialista per a l’Horta, però el que volem nosaltres és millorar la vida dels ciutadans.

Malauradament, el descontentament també passa per les entitats culturals i les cases regionals, que tal com hem llegit se les aparta d’una gestió que han fet per Lleida en els darrers anys. Un fet, que des del meu punt de vista no només penalitza la lleialtat d’aquestes entitats amb les Festes de Maig, sinó que també es tradueix en una reducció de finançament que posa entrebancs a la tasca que fan cadascuna d’aquestes.

Aquestes entitats, amb la participació en la Festa Major, aconsegueixen múscul per crear més activitats al llarg de l’any perquè tota la ciutadania les gaudeixi. Es pot estar més d’acord o menys amb el que s’ha fet fins al moment, però el que està clar és que no es pot apartar aquestes entitats d’un dels esdeveniments més importants de la ciutat. Em pregunto si transparència és que s’assabentin de la decisió que pren un regidor i si aquest és el mètode d’un govern honest, valent i transparent. Em temo que no.

I això no és tot. Com se sol dir en castellà, “seguimos para bingo” parlant de l’oci nocturn de la nostra ciutat perquè el descontentament també esquitxa aquest sector. La proposta de Festival al Parc de les Basses fa que no hi hagi opcions per a empreses lleidatanes. Aquestes no poden optar a gaudir d’aquest espai i presentar les seves iniciatives. Se selecciona una empresa que no és de Lleida per fer un festival, però ei!, aquí no passa res i, a més, el regidor diu que no entén el descontentament d’una part del sector de l’oci nocturn a Lleida. En resum, el que us explico avui té un nom: es diu desafecció de la societat civil lleidatana amb l’actual govern tripartit a la Paeria i en especial, amb l’alcalde de la ciutat. Tot és fruit del desgovern, i no menteixo si us dic que hi ha qui el qualifica de govern del BLUFF (expressió que indica decepció o desànim). En definitiva, govern sense acció ni direcció, perquè a dia d’avui, febrer del 2020, el Pla d’Acció Municipal ni hi és ni se l’espera. Aquest descontentament generalitzat que ens preocupa, i molt, cal combatre’l amb accions reals, amb propostes traduïdes en millores de la vida dels ciutadans i ciutadanes, una de les premisses primordials que tinc i tenim els i les socialistes de Lleida.