Guanyem la partida a l'LGTBI-fòbia

El 19 de febrer del 1961 naixia a Londres Justin Fashanu, el primer futbolista professional que va expressar la seva orientació sexual públicament. Va fer-ho el 1991, quan competia a la Premier League. Va ser convidat a marxar del seu equip i acabà suïcidant-se. Des de llavors, cada 19 de febrer es recorda Justin Fashanu i se celebra el Dia Internacional contra l’LGTBI-fòbia en l’esport. Aquest dia ens recorda la necessitat de crear estratègies comunes per tal de combatre qualsevol discriminació per orientació sexual o de gènere en tota la societat.

L’esport treballa amb valors, els clubs i entitats tenen un compromís amb l’educació esportiva, però també formen en el respecte i la diversitat en el camp de joc, sobretot en l’esport base. Però hi ha una altra realitat en alguns esports, a les graderies, a la societat, on trobem esports estereotipats, i on són massa comunes expressions vexatòries i discriminatòries cap a les persones que no compleixen aquells estereotips androcèntrics propis de societats ancorades al passat.

L’any 2015, Jesús Tomillero, àrbitre de futbol professional, va fer pública la seva orientació sexual. Aquest fet li va suposar insults, agressions i fins i tot amenaces de mort. Malauradament, va haver de deixar de xiular durant un any. Un altre cas és el de Marc Fortuny, judoka, que va haver de deixar la competició per l’estrès, l’angoixa i el pànic que li suposava viure una sexualitat no normativa sense saber si aquesta seria socialment acceptada.

Víctor Gutiérrez, waterpolista, en canvi, va trobar reaccions d’absoluta normalitat davant el seu entorn i això el va fer decidir a exposar públicament la seva sexualitat per tal de ser referent i ajudar a visibilitzar aquesta diversitat en l’esport.

En dies com avui, en els quals surten a la llum casos com aquests, ens recorden que des de tots els espais de la societat i, evidentment, des de les institucions, ens hem de conjurar per treballar per la visibilització de la diversitat sexual i de gènere i fomentar el respecte, començant per treballar per una educació sexoafectiva eficient. I és que en els casos mediàtics, els esportistes que han expressat la seva orientació sexual coincideixen a denunciar la falta d’atenció pública cap a altres maneres de viure la sexualitat.

Des que naixem ens protegeix (o oprimeix) la presumpció d’heterosexualitat. Ens fem grans sense que ningú ens digui que hem de ser heterosexuals, que hem de respondre a una expressió de gènere normativa. Potser ningú ens ho diu però rebem infinitat d’inputs –a la televisió, les joguines, les disfresses, la literatura– que ens diuen que no hi ha una altra opció, que ens mostren el “camí correcte”, el normatiu, que allò “normal” és ser heterosexual.

Si som dones, hem de semblar-ho. Si som homes, també. Hem de seguir les expressions de gènere normatives que ens indiquen les normes socials, la gestualitat i vestimenta tradicionalment considerades com a femenines o masculines. Aquest binarisme que ens cau a sobre ens encasella i sovint ens ofega. Aquest mandat binari del gènere dificulta –i molt– l’expressió lliure de qualsevol sexualitat o gènere diferent de la normativa. Si no ens qüestionem aquest model, difícilment podrem viure en una societat lliure d’LGTBI-fòbia.

Sovint assumim també que una persona amb una expressió de gènere no normativa també té una orientació sexual no normativa. Cal trencar amb tots aquests estereotips, parlar-ne més i seguir lluitant per una educació lliure i diversa.

L’esport és ple d’estereotips. Les expressions normatives de gènere socialment acceptades ens ensenyen que hi ha esports per als quals les atribucions tradicionalment considerades com a masculines significaran més habilitat per a uns esports determinats i al revés amb els esports estereotipats com a femenins.

Des de la Diputació de Lleida hem posat en marxa la campanya Guanyem la partida, per tal d’afavorir aquesta visibilització de la diversitat sexual i afectiva en l’esport. Aprofitant aquestes línies voldria agrair la desinteressada disposició dels clubs a participar-hi. És entre totes, entitats esportives, institucions i ciutadania, que ho assolirem. En una societat en què l’esport genera debat acada dia necessitem crear espais segurs en els quals aquesta diversitat sexual i de gènere pugui expressar-se. Hem de treballar des de tots els àmbits per tal que aquests espais existeixin. Des de les institucions no ens cansarem de repetir que, quan parlem de drets LGTBI, estem parlant de drets humans i el respecte a aquests drets humans es fonamenta en una sèrie de principis inalienables com la igualtat, la no-discriminació, la integritat física i moral, el dret a la imatge, l’honor o la intimitat.