Previsions i riscos globals

Les Institucions internacionals i estatals afronten més dificultats per fer previsions econòmiques. Abans es basaven principalment en indicadors com l’evolució del PIB, els índexs de producció i consum i les polítiques econòmiques i socials aplicades pels Governs. I les empreses analitzaven els riscos financers i econòmics per invertir o comerciar en una determinada regió o país. Ara no n’hi ha prou. Avui, els informes econòmics integren altres riscos geopolítics, socials, mediambientals i sanitaris que poden pertorbar l’economia internacional.

En l’àmbit geopolític, els EUA pregonen unes polítiques aïllacionistes i proteccionistes que trenquen el multilateralisme existent en l’ordre internacional. Donald Trump considera que la Xina és capaç de discutir-li l’hegemonia mundial. Pequín ambiciona tornar a ser el centre d’un món que es va traslladant des de l’Atlàntic a l’Àsia-Pacífic. I Europa, més dividida després del Brexit, se sent pressionada entre els EUA, la Xina i Rússia. Les tres potències juguen fort iniciant una nova Guerra Freda i una progressiva militarització amb unes sofisticades armes tecnològiques. I uns quants s’enriqueixen abusant de les dades personals que circulen per les xarxes amb el beneplàcit o passivitat dels governs, també occidentals, que restringeixen els drets i llibertats públiques. I algunes democràcies esdevenen cada vegada més autoritàries o il·liberals. I un ús sense control de la Intel·ligència “Artificial” (AI) pot provocar que les màquines acabin controlant i substituint els homes i siguin capaces de decidir per nosaltres.

En l’àmbit social, es trenquen les bases del contracte social entre governs i ciutadans quan els models econòmics aplicats incrementen les desigualtats entre i en els països. Això provoca unes revoltes protagonitzades pels joves, sense oportunitats, i avalades pels més grans, que malviuen sense o amb pensions exigües, passant per unes classes mitjanes que perden poder adquisitiu. Les manifestants han omplert els carrers a Beirut, Bagdad, Teheran, Quito, Santiago de Xile, etc. Però també els Armilles Grogues a París. Creix una desconfiança en les institucions polítiques que afavoreix la irrupció dels moviments populistes.

S’hi pot afegir els riscos mediambientals i sanitaris que amenacen les economies. Mentre els científics confirmen els efectes perniciosos de l’Escalfament Global, alguns polítics sense gaires escrúpols neguen les evidències i fins i tot es burlen dels joves que reaccionen davant d’un futur incert. Però l’escalfament avança: les glaceres es fonen, augmenten els incendis, huracans i inundacions, sequeres i desforestació, pol·lució, plagues i malalties, etc. Són catàstrofes amb greus danys humans i econòmics que perjudiquen especialment els països més pobres i vulnerables i incrementen les desigualtats i les migracions. Ningú no se’n deslliura. Però els escassos resultats de la COP25 celebrada el desembre passat a Madrid mostren la miopia, inoperància o desídia interessada dels Estats en la lluita contra el canvi climàtic. Una altra oportunitat perduda per falta de voluntat política mentre el temps per reaccionar s’esgota. I els costos polítics, econòmics i socials de no fer res o poc seran més alts. En el cinquantè Fòrum de Davos, les elits mundials van debatre. Són més conscients de la situació d’emergència climàtica, la fragmentació tecnològica i les desigualtats socials. Urgeix passar de les declaracions d’intencions a les polítiques i mesures concretes.

La ràpida irrupció del Coronavirus o Covid-19 és un altre risc qualificat per l’OMS com a amenaça mundial. El virus detectat a finals de desembre del 2019 a Wuhan es va estendre a altres províncies xineses i després va infectar ciutadans d’altres països del nord i sud-est asiàtic. La Xina representa el 16 per cent del PIB mundial, i si la fàbrica industrial i tecnològica del món es paralitza, l’economia, globalitzada, queda afectada a causa de la interdependència comercial entre la Xina i la resta del món. La crisi va frenar la producció industrial, els serveis, el consum, el turisme, el transport internacional, el trànsit en ports i aeroports xinesos, i pertorba el funcionament de les cadenes d’aprovisionament global de sectors econòmics com l’automòbil, la química, l’electrònica o el tèxtil. Les empreses multinacionals han de diversificar els seus proveïdors de components, una cosa complicada a curt termini. L’epidèmia ja perjudica les economies veïnes e Hong-Kong, Japó, Corea del Sud, Taiwan, Singapur i Tailàndia, i afectarà la Unió Europea i Alemanya, que tenen nexes comercials particularment estrets amb la Xina.

No tant els EUA, menys dependent del mercat xinès. També colpeja el turisme mundial, incloent els viatges de negocis, com va passar amb la cancel·lació del Barcelona Mobile. El pitjor escenari seria que l’epidèmia s’estengués des de la Xina a l’Índia, l’Àfrica o altres països superpoblats amb escasses infraestructures o recursos sanitaris.

Els riscos geopolítics, mediambientals i sanitaris es mundialitzen i afecten les previsions de creixement i l’estabilitat política i social dels Estats. Són difícils de predir, però haurien de prendre’s més mesures de prevenció i prioritzar els models de desenvolupament sostenible, lligats a la lluita contra les desigualtats i a la protecció social i mediambiental.