Avancem (en auditoria)

La iniciativa de Nacions Unides del Dia Internacional contra la Corrupció és lloable. És essencial per al desenvolupament sostenible de les economies un funcionament de les empreses basat en relacions arrelades en la igualtat d’oportunitats i sense que el tractament privilegiat en base amb relacions amb el poder suposin posicions avantatjoses. I un incís: solem pensar en la corrupció involucrant el poder polític i les empreses, però també és perniciosa la sorgida entre empreses.

L’auditoria de comptes és clau en la prevenció de la corrupció: contribueix a la verificació de la solidesa del control intern de les empreses auditades i a la comprovació de l’eventual vulneració dels controls organitzatius establerts en els processos, i prevé temptacions davant de pràctiques poc ètiques per l’evidència que professionals independents revisaran les operacions i procediments.

La tasca dels auditors no s’orienta tant a perseguir el frau com a opinar sobre si els comptes reflecteixen la imatge fidel de les empreses i a verificar els seus sistemes de control intern, posant en relleu les seves debilitats perquè puguin ser corregides. Societat i legislació reconeixen en els àmbits nacional i internacional el valor de l’auditoria i s’estableix la seva obligatorietat per a empreses que superen certs paràmetres. Tot i així, a Espanya, més de 18.000 auditories l’any (un 30% del total) són voluntàries.

Per aquest motiu és difícil entendre que el sector local (en essència, ajuntaments) no estigui subjecte, a partir d’una certa dimensió, a auditoria obligatòria; més si pensem en els casos de corrupció que han afectat en municipis.

Si la legislació estableix l’auditoria i la publicitat dels comptes de les empreses privades mitjançant el seu dipòsit i lliure consulta en el Registre Mercantil, amb més raó els comptes dels consistoris haurien de ser transparents i subjectes a l’escrutini de professionals externs, independents dels que els preparen. Aquest és un element clau en l’auditoria: les operacions dels ajuntaments estan subjectes a la revisió dels interventors, també encarregats de la preparació dels comptes municipals.

La legislació reconeix la importància de la separació de funcions i atorga als Òrgans de Control Extern o OCEX (Tribunal de Comptes i Sindicatures de Comptes) la verificació dels comptes públics. I si els interventors tenen pocs recursos, als OCEX encara els resulta més difícil arribar al control dels ajuntaments i prioritzen administracions de rang superior: a penes un grapat de municipis són revisats pels OCEX i només els que recorren als auditors externs tenen nivells de control sistemàtics.

L’auditoria de comptes aporta confiança i transparència. La societat exigeix cada vegada més de l’activitat empresarial en els àmbits financer i no financer. Ho palesa la transposició de la directiva europea que obliga a empreses de més de 500 treballadors a presentar un Estat d’Informació no Financera, que contempla l’obligatorietat de la verificació externa d’aquesta informació i que estableix estendre-la a les empreses de més de 250 treballadors. En fi, avancem.