“Fallida” per malgastadors

L’origen del terme fallida es remunta al final de l’edat mitjana, amb les primeres operacions a crèdit (és a dir, els primers préstecs). En aquell moment, les operacions s’efectuaven en una banca (un banc) en vista de tots, en què s’asseia el prestador amb les peces d’or que podia prestar. Quan es quedaven sense diners per no tenir un bon control dels seus recursos, aquests bancs quedaven buits i ja no podien presumir la seua opulència. El fet que un banquer no pogués pagar a tots els clients es considerava un deshonor, i com a escarment havien de trencar la seua banca en públic, per anunciar que ja no podien prestar els seus serveis financers.

Vagi per davant que el nostre ajuntament no està en fallida financerament parlant. La Paeria pot continuar assumint totes i cada una de les seues despeses i obligacions. Tanmateix, el 2019 sembla que s’ha gastat més del que podia gastar-se. Gairebé 11 milions més dels que realment tenia pressupostats (uns 160 milions). I la setmana passada el tripartit “transparent” (fins i tot coneixent aquesta situació molt abans) va decidir fer-ho públic. I va ensenyar la seua banca buida de recursos al públic.

Les explicacions, tanmateix, no van defraudar. Al més pur estil del tripartit de la foguera, van apuntar contra tots menys contra ells. Van culpar el govern anterior, l’alcalde anterior i van parlar de maquillatge comptable. Tot malament. Tot descobert ara. Com si no portessin pilotant aquesta nau des del juliol del 2019 (sis mesos sencers). Com si no fossin conscients de la situació des del primer dia, encara que sigui pel fet que es fan informes d’execució del pressupost cada trimestre... Com si això de governar i administrar no anés amb ells.

Perquè la realitat, encara que li faci mal a aquest tripartit de les queixes, és que són al capdavant del consistori. Per a desgràcia de les butxaques de tots els ciutadans de Lleida. Per molt que piquin de peus, són directament responsables dels ingressos i les despeses de l’Ajuntament des del juliol. Tot i així parlen de maquillatge comptable, fent coresponsable tot el departament d’intervenció.

Parlen de despeses desmesurades, però no els va tremolar el pols per col·locar-se a tots i augmentar de vuit a quinze les regidories de l’Ajuntament. Un fet que ens ha suposat un sobrecost ingent. No han dubtat a crear càrrecs de confiança, posats a dit, sense funcions, però amb un sou de 60.000 euros (deuen ser uns amics formidables). Parlen d’organitzar festes majors amb menys de 6.000 euros que n’acaben costant més de 100.000.

Han paralitzat vendes de solars, inversions com Torre Salses o concessions com el Parc de les Arts. I només un mes després d’haver-ho aprovat, han de rebaixar el seu propi pressupost del 2020 en més de cinc milions. Un pressupost que ells mateixos havien qualificat de “realista”.

Queda molt encara fins al 2023 i en el present no podem demanar a aquest tripartit malgastador que trenqui el seu banc per demostrar que no sap gestionar els comptes. Però el que sí que farem des de Ciutadans Lleida és demanar als següents pressupostos una partida per incorporar el personal necessari el departament d’intervenció i tresoreria, eliminant càrrecs de confiança que ningú no sap per a què serveixen.

Perquè d’aquest tripartit en podem esperar molts contes, però no volem més comptes en números vermells.