Coronavirus, solidaritat i agraïment

El nostre país, i també la nostra ciutat, estan vivint una situació inimaginable fa poques setmanes i que ens posa a prova com a societat i també com a persones. La malaltia del Covid-19, ja declarada pandèmia per l’OMS, provocada pel síndrome respiratori agut SARS-CoV-2, s’estén dia a dia i amenaça de trencar les costures del nostre sistema. Un sistema que ha de demostrar que està preparat per a imponderables d’aquesta mena.

Això no és només la lluita contra un virus, és una lluita contra els nostres costums i la inèrcia de viure d’una determinada manera. S’ha dit sempre que és difícil assumir certs canvis però, en aquest cas, del canvi depèn la nostra pervivència com a societat amb un elevat benestar. Aquest canvi ha de ser conductual, però també d’un calat més profund.

El canvi d’hàbits no ha de ser únicament per protegir-nos cadascú del contagi del virus. Ha de ser una nova manera d’actuar des de la solidaritat. El que ens ha de moure no és la por al nostre propi contagi sinó la por a ser corretja de transmissió de la malaltia cap aquelles persones que tenen riscos vitals si són infectades. Persones grans, persones amb patologies cròniques i fins i tot el personal sanitari que treballa per a nosaltres, depenen de l’actitud d’aquells que afortunadament estem sans.

Tots els experts recomanen una sèrie de mesures que han de permetre contenir la pandèmia. I les hem de seguir fil per randa. Ens hem de rentar les mans, hem de mantenir una certa distància, no hem d’anar a grans aglomeracions, hem d’evitar el contacte físic innecessari i no hem de fer llargs desplaçaments. Però ens ha de quedar clar que no cal que fem estrictament tot això només pel nostre interès. Ho farem sobretot per protegir els que ens envolten. El coronavirus és una gran oportunitat per a desenvolupar la millor de les solidaritats: la solidaritat cap al desconegut amb qui cada dia ens creuem pel carrer Major o que comparteix taula amb nosaltres a la cafeteria de la cantonada.

Aquesta crisi ens posa davant del mirall com a societat i el que hi veiem ens ha de fer reflexionar.

El món globalitzat té grans avantatges però també grans riscos. Una situació iniciada en una ciutat de la Xina no solament s’ha propagat per tot el país (recordem que la Xina té una superfície similar a la d’Europa) sinó que en unes setmanes ha arribat al darrer racó del planeta. Segons la teoria anomenada Gaia, la Terra es comporta com un ésser viu on la vida, el seu component característic, s’encarrega d’automodular les seves condicions essencials i es comporta com un sistema autoregulat que tendeix a l’equilibri. En aquesta situació global els éssers humans som simplement un element més d’aquest sistema i no precisament el més sòlid. La nostra actuació individual i col·lectiva en general, i en aquesta pandèmia en particular, determinarà la pervivència de la nostra societat tal com la coneixem. I tornant al dia a dia de la nostra comunitat, no puc sinó fer constar un colossal agraïment a totes les persones que formen el sistema sanitari del nostre país. És un agraïment pel que han fet, pel que estan fent i sobretot pel que faran en les properes setmanes. Treballen per a tots nosaltres des de la vocació, la solidaritat i l’entrega. Aquesta actitud va més enllà d’una feina o una professió. El component humà i de servei vers els altres fa que tots n’estiguem orgullosos. Estem a les seves mans i la confiança en ells és total.

L’última crida és a la serenitat. Hem d’actuar amb ponderació i responsabilitat. Des dels governants fins al ciutadà més anònim. Tots depenem de tots. Sabem el que hem de fer i ho farem.

Solament així ens en sortirem i traurem les lliçons més enriquidores d’aquesta complicada situació que ens han d’ajudar a ser millors com a societat i també com a persones.