L'home proposa i Déu disposa

Quart dia de confinament i de moment sense símptomes. Segurament així ens trobem la majoria d’espanyols que no aconseguim desxifrar la incògnita de si demà seré jo una víctima més del Covid-19. Amb o sense virus, tenim una societat prou madura que serà capaç de resistir un afront que recorda que no som gran cosa i ens deixa completament indefensos davant d’una pandèmia que no entén de raça, sexe, ideologia i condició social.

Calma i responsabilitat són les paraules clau per afrontar el present i futur immediat. No ens queda cap altra. I sobretot confiar en els nostres professionals de la sanitat, que, amb jornades laborals interminables, són els que donen el do de pit en moments d’especial dificultat. Gràcies a tots ells. Faig extensible l’agraïment als empleats dels establiments de serveis bàsics, als transportistes i empresaris compromesos, a les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat, així com aquells que es dediquen a penjar enginyoses historietes a les xarxes que ajuden a suportar la situació crítica que sacseja el nostre país. També als voluntaris que, de forma altruista, s’han ofert per fer la compra, realitzar tasques de suport psicològic i passejar els gossos de gent gran. En aquest sentit, vull felicitar el Govern de la Paeria per obrir una sèrie de canals telemàtics amb l’objectiu de teixir una xarxa de voluntariat en benefici dels més vulnerables.

El nombre de contagis coneguts en les últimes hores no presagia un final imminent d’aquesta crisi sanitària, la qual cosa suposarà una recessió en l’economia productiva i, per tant, una falta de liquiditat que pot deixar a l’estacada moltes famílies que, al marge d’aquestes circumstàncies, ja els costa arribar a final de mes.

Crisi sanitària, crisi econòmica i crisi social. Davant del coronavirus només és possible la unitat d’acció entre totes les administracions i comunitats autònomes; així com totes les forces polítiques que constitueixen l’arc parlamentari. No és moment de discutir si la manifestació del 8-M va ser una temeritat, si Pablo Iglesias es va saltar la quarantena o els estirabots d’alguns irresponsables separatistes. Millor no pensar si aquesta concentració multitudinària l’hagués convocat la dreta o si el vicepresident es digués García Egea. Tenim el que tenim i el Partit Popular ja ha estès la mà al Govern de l’Estat per donar suport a les decisions que cregui oportunes, sempre que es basin en criteris científics.

Davant de l’adversitat, cadascun de nosaltres hem de treure el millor que podem oferir i, tots a l’una, derrotar el virus. Així ho han entès sindicats i patronal, que per difícil que sembli, han presentat un pla de mesures conjunt al Govern de l’Estat, que ja han censurat per la seua lentitud en la presa de decisions i la falta de claredat de com poder accedir als possibles beneficis econòmics i fiscals. En aquest sentit, fa dies que el Partit Popular anuncia un paquet de mesures que ja s’haurien d’estar aplicant perquè les conseqüències de la pandèmia poden ser irreversibles. Estarem molt pendents de l’aplicació del Reial Decret en matèria econòmica que acaba de presentar el Govern Espanyol, i sobretot si realment s’aplicarà a tots els centenars de milers de damnificats.

S’han acabat els mercats setmanals, les processons de Setmana Santa i els esdeveniments esportius; pengen d’un fil la Festa Major, els Moros i Cristians i l’Aplec del Caragol. Calma i responsabilitat, aquestes són les receptes; perquè ens agradi més o menys, creients o ateus, avui més que mai es posa en evidència aquella dita que diu que “l’home proposa i Déu disposa”.