Avui més que mai, l'aigua, font de vida

Diumenge 22 de març, setè dia de confinament pel coronavirus i Dia Mundial de l’Aigua: difícil simbiosi.

Vivim una situació totalment extraordinària de crisi sanitària mai vista fins ara al nostre país, que, per primera vegada, limita els nostres moviments i la nostra vida quotidiana i ens obliga a quedar-nos a casa. Fent de la necessitat virtut, aquesta pot ser una bona ocasió per a una certa reflexió (avui tenim temps) sobre algunes de les coses que donem per suposades diàriament. Una és l’aigua.

Aigua neta, garantida, que disciplinadament es desperta quan obrim l’aixeta, que ens permet “quedar-nos a casa” sense témer pel nostre benestar; que no s’ha d’anar a buscar-la, la qual cosa satisfà la nostra set i la dels nostres cada vegada que la necessitem, que ens permet rentar-nos les mans per evitar el contagi.

Perquè ens hem parat a pensar com es podria gestionar aquesta crisi sense l’accés i garantia que tenim a l’aigua al nostre país? Hem reflexionat prou sobre com es fa davant crisis sanitàries com aquesta en aquells països que no tenen la possibilitat de garantir unes mínimes mesures d’higiene personal al no tenir accés a aigua corrent? Segons UNICEF, 3.000 milions de persones no poden rentar-se les mans, sent aquest –si es fa correctament– un gest bàsic i senzill però fonamental per evitar el contagi. Tanmateix, només tres de cada cinc persones al planeta compten amb instal·lacions bàsiques per rentar-se les mans.

En aquesta situació sense precedents, en la qual se’ns demana un petit sacrifici personal en benefici de la comunitat, aturem-nos una estona a valorar i apreciar el que l’aigua fa per nosaltres i el que nosaltres podrem fer per l’aigua.

Ensenyem als nostres fills el valor de l’aigua, el valor de respectar-la, de cuidar-la. Ensenyem-los simplement el que val que puguem obrir cada matí l’aixeta i l’aigua brolli; l’esforç que ha suposat per a un país com el nostre garantir l’accés a l’aigua per a tota la població i el repte que ens queda al davant per continuar aprofitant-la raonablement, per no deteriorar-la, per preservar-la com a element fonamental de la biodiversitat.

Al llarg d’aquesta setmana hem viscut, a més, noves tempestes que han descarregat sobre la nostra conca, aquesta vegada, afortunadament, sense afeccions greus. Situacions d’emergència que s’estan produint freqüentment i que ens obliguen, cada vegada més, a anticipar-nos i estar preparats. Fenòmens naturals extrems que ens obliguen a donar el millor de nosaltres mateixos i a aprendre, com ara, de situacions límit per no repetir errors del passat. Adaptar-se al que ve: prevenir, protegir, preparar-se i restaurar.

Aquestes avingudes s’han gestionat tant en el marge esquerre com en el dret perquè, com altres serveis públics bàsics, totes les Confederacions –i la de l’Ebre en particular– mantenen les seues funcions de prevenció d’avingudes, d’informació hidrològica, i també i sobretot, de proveïment en alta dels diferents usos de la conca, especialment el de proveïment.

Es tracta d’un servei crític en el qual tots els operadors, en alta i en baixa, públics i privats, concentren els seus esforços perquè no ens falti la possibilitat d’aquest gest senzill i bàsic, fonamental per evitar el contagi: rentar-se les mans.

Avui és una jornada de reflexió col·lectiva. De la importància de la salut, i de la importància de l’aigua per garantir el nostre benestar. Com diu Nacions Unides, “l’aigua és crítica per al desenvolupament sostenible incloent la integritat del medi ambient i l’alleujament de la pobresa i la gana, i és indispensable per a la salut i el benestar humans”.

Feliç diumenge.