Aparició i extinció del 'cotorravirus'

Els ‘cotorravirus’. Davant del maleït coronavirus, que ens té a la majoria confinats i a d’altres treballant per frenar-ne l’expansió, produir aliments o informar-nos, està emergint una nova espècie, una minoria d’autoproclamats savis, ignorats i ignorants fins ara, i que en els pocs però llargs dies de crisi s’han tornat especialistes en tot. Aquests són capaços d’aconsellar-nos sobre salut sense ser sanitaris, sobre cuina sense ser cuiners, sobre psicologia sense ser psicòlegs, sobre literatura o música sense procedir del món de la cultura i sobre qualsevol especialitat professional, encara que no tingui a veure res amb la seua.

Aquesta nova espècie, conductualment parlant, bé podria procedir d’un encreuament entre alguns individus i les cotorres.

Dels primers haurien heretat trets de personalitat com la falta d’autocontrol i l’autosuficiència i dels ocells, els seus desitjos d’abandonar l’hàbitat habitual i envair les zones dels altres. La gestació final porta a una involució i a l’aparició dels cotorravirus, individus que, des del punt de vista del comportament, són una plaga invasora de què la majoria hem de fugir i posar-nos fora de perill.Esperant l’Ona. Deixant els esmentats individus incapaços de viure en entorns estables, que s’extingiran com a experts per tornar a les seues ocupacions habituals, la immensa majoria farem servir la resiliència per afrontar el negatiu i l’empatia i l’optimisme per visualitzar el positiu, com l’arribada massiva d’una petita plaga benèfica representada per milers de nadons.

Si en tot l’estat naixen una mitjana de 30.000 nadons al mes i cada bona nova és esperada per almenys tres o quatre famílies, en més de 100.000 llars estem preparant-nos per a l’arribada d’un nou ésser a aquest complicat i, alhora, meravellós món.

L’Ona està previst que arribi a mitjans d’abril, i altres famílies rebran David, Lucía, Bruno, Thiago, Martina, Maria... un petit exèrcit d’acabats de nàixier que aterraran entre nosaltres omplint-nos d’il·lusió. Potser un confinament reflexiu ens porti a plantejar quina societat volem deixar-los: la dels excessos que ens portaven a agafar un avió a Madrid per anar a l’últim racó del món a celebrar un comiat de solter, la que ens porta a viatjar de Barcelona a Madrid perquè hi ha una superoferta, la de menjar o beure sense que això tingui res a veure amb la gana o amb la set, o apostarem, finalment, per la societat de l’equilibri? El confinament hauria de servir també perquè reflexionem sobre quin model de societat volem deixar-los a Martina, Thiago, Júlia, Alexandra...Agraïment. A tots els professionals de la sanitat, la seguretat, el periodisme, la cultura o altres professions que exerceixen habitualment i que ara intensifiquen de forma abnegada la seua dedicació, són ells el millor exemple del que volem que sigui la nostra societat.

Són persones més connectades pels valors que per les xarxes socials, xarxes, aquestes últimes, capaces de produir més nusos i aïllament que connexió personal. Sigui com sigui la nostra societat, farà bé a no oblidar-se d’aquests professionals que avui pensen més en nosaltres que en ells mateixos.