Doncs que mengin pastissos

Diuen les males llengües que quan van informar la reina Maria Antonieta, la dona del rei francès Lluís XVI –decapitat a la Revolució Francesa–, que quan la van informar que el poble passava fam perquè no tenien ni un tros de pa per endur-se ala boca, ella va respondre “doncs que mengin pastissos”.

Doncs el nostre alcalde deu tenir percepcions versallesques, perquè aquest dilluns va despertar-se amb una excentricitat semblant. Davant l’evident crisi econòmica que succeirà al coronavirus, l’alcalde –sense consultar-ho amb ningú– va demanar al Govern central la suspensió del pagament de lloguers d’habitatges, oficines i locals comercials mentre duri l’estat d’alarma provocat per l’emergència sanitària. Una mesura tan pastissera com populista i desgavellada. I molt, molt cínica. Ja hi arribarem a això, primer deixin-me explicar-los per què aquesta ocurrència és un total disbarat. La suspensió dels lloguers sense cap discriminació no beneficia cap col·lectiu determinat, sinó que és una mesura de paralització de l’economia. No s’ha plantejat en cap cas que els arrendadors comptin amb aquests ingressos per seguir funcionant, ja sigui per mantenir el seu propi negoci o fins i tot ells mateixos. Certament és difícil pensar en propietaris d’immobles de menys de vint-i-cinc anys, però no tant en persones de més de setanta que necessiten aquesta renda per completar una pensió. De la mateixa manera que és completament injust equiparar l’arrendatari autònom que veu com la seva caixa és buida des de fa més de quinze dies a un funcionari que, passi el que passi, cobrarà a final de mes. Per no dir el greuge comparatiu que suposa aquesta mesura per als que estan pagant una hipoteca religiosament, perquè volen o perquè no els ha quedat més remei, empesos per l’alça dels preus de lloguer. Però hem dit que, a més de desgavellada, aquesta és una sortida totalment cínica. Perquè el nostre alcalde és un polític veterà, i sap perfectament que la seva mesura no pot ser adoptada, de manera que, quan passi aquesta crisi, tindrà una coartada per cobrir-se les espatlles quan se li demanin responsabilitats. “Jo vaig reclamar mesures socials” dirà. Tot i sabent com d’irrealitzable que era la seva petició i de l’engany que això suposa als ciutadans. I és cínica per una segona raó: Fa més de deu dies que està fent cas omís a les propostes de Ciutadans de suspensió temporal de tots els tributs municipals que puguin afectar els negocis i comerços de la ciutat: escombraries comercials, vehicles, impost de activitats econòmiques, terrasses... Unes propostes concretes, directes i immediates que alleujarien tota la pressió fiscal que fa aquest ajuntament a totes les empreses, comerços i autònoms que, ara mateix, estan aturats. Però només a aquests. Perquè és del tot injust equiparar un supermercat que segueix funcionant amb un gimnàs o un local de restauració, que no pot funcionar sota cap circumstància en aquest estat d’alarma.

No obstant, les nostres propostes de lluita efectiva per alleujar la pressió fiscal al nostre motor econòmic no estan sent escoltades per aquest alcalde i el seu tripartit de Versalles: deuen pensar que els autònoms mengen i paguen amb pastissos.