En què focalitzo l'energia aquests dies del confinament del Covid-19?

Aquests

dies estic aprenent moltíssimes coses gràcies a la meua actitud davant del que podríem anomenar resiliència, que per a mi, són sempre lliçons de la vida que incorporo al meu ADN d’emprenedor, com una oportunitat.

En la catarsi i el canvi hi ha la millora, diem la gent que ens apassiona l’excel·lència empresarial.

I en què m’estic enfocant en aquests dies, diuen, de quarantena?

Doncs us ho explicaré:

–D’entrada, no em queixo ni perdo un gram de l’energia vital en queixes estèrils com el pagament de la quota d’autònoms del març. Mai no he comptat amb cap ajuda externa que no sortís de mi, excepte pels meus pares, els meus tutors i mentors que m’han donat els més valuós que té un ésser humà: l’educació i la capacitat de pensar per un mateix.

–Autoformació en el meu pla estratègic i DAFO i canvas personal, que porto a terme cada cinc anys.

–Formació online en temes relacionats amb el lideratge en la gestió, com el meu full de ruta de futur.

–Reinventant el meu pla estratègic per a l’etapa post-Covid-19.

–Em dono suport i mantinc la comunicació amb aquells que són els meus clients, entre els quals aquesta situació és una millora i un creixement dels seus negocis.

–Connecto i continuo treballant amb aquells clients l’impacte dels quals està sent lleu o mínim.

–Enfortint les relacions amb els clients que més han notat el Covid-19, amb l’ànim i el convenciment d’una bona planificació estratègica perquè tornin amb més força i jo créixer en ells.

–Solidaritzant-me amb el gremi de sanitaris, personal de farmàcia, transportistes, personal en caixers de centres d’alimentació, agricultors, forces de seguretat, bombers i serveis essencials d’aigua, energia i telecomunicacions.

–Gaudint del captiveri a la meua llar amb la família per llegir més i fer tot allò que aquesta vida enfeinada ens impedeix realitzar.

–Prendre més consciència del jo i l’autoconeixement com a eina de coaching, i mentoring cap als meus clients.

–Dedicar més temps al pensament estratègic i no a l’acció, que tant m’agrada, al tenir els talents de l’acció en el meu ADN. Aquest pensament estratègic assegurarà el meu futur en gran manera al focalitzar-me en la meua visió a llarg termini.

En fi, que avorrit no estic, i crec que aquest exercici, salvant la crisi sanitària i econòmica que ens envolta a tots, seria un exercici que l’ésser humà hauria de fer de forma periòdica, per replantejar-se moltes coses de les quals no som conscients al cent per cent en aquesta vertiginosa carrera de la vida que hem escollit al segle XXI.