Sumar forces per abordar prioritats urgents

Dotar de recursos els municipis, posar en marxa ja la renda garantida, regularitzar migrants sense papers i garantir la producció i distribució d’aliments.

La situació d’emergència social i sanitària generada per la crisi actual requereix que les institucions aportin solucions i recursos urgents per atendre les necessitats de la ciutadania. Des de les diferents administracions s’estan aprovant ja moltes mesures per fer-hi front, però constatem que els fons associats estan trigant a arribar a la gent i als ajuntaments i que els procediments burocràtics per optar-hi en limiten l’abast i l’efectivitat.

Per això, considerem que podria ser positiu un gran acord social i polític a les terres de Lleida, des de la lleialtat institucional, des del diàleg i la cooperació, per exigir al conjunt de les administracions, la Generalitat, l’Estat i la Diputació un paquet de mesures urgents per atendre les necessitats socials, que al nostre entendre es poden concretar en cinc àmbits:

Fons directes i urgents per als ajuntaments: des dels ajuntaments, com a administració més propera a la ciutadania, s’està actuant des del primer dia per atendre les noves necessitats i reestructurar la seva tasca: augmenten les necessitats de serveis socials, cal renegociar contractes de serveis públics, mentre s’està produint una reducció d’ingressos a l’adaptar la fiscalitat municipal a la crisi. Per això, cal que es facin efectives ja ajudes directes als ajuntaments per afrontar la situació. Més enllà de la flexibilització de les normes de despesa per a ajuntaments amb superàvit, cal atendre també les necessitats de molts ajuntaments, com el de Lleida, que arrosseguen dificultats financeres ja anteriors a la crisi sanitària.

Renda bàsica de ciutadania permanent, efectivament tramitada i implementada i no acotada a un període de temps, per assegurar a les persones i unitats familiars abocades a una situació de pobresa una prestació social que asseguri els mínims d’una vida digna. La renda bàsica permet simplificar els tràmits i evitar la multiplicitat de finestretes que el sistema d’ajuts dispers actual imposa a la ciutadania, precisament en un moment en què el confinament afegeix dificultats a totes aquestes tramitacions. Per això, cal reforçar el sistema de renda garantida català, exigint i coordinant esforços amb la renda mínima que es planteja a nivell estatal.

Mesures efectives de suport a treballadors, autònoms i pimes: cal revisar de manera més integradora les condicions dels decrets aprovats fins ara, que deixen fora moltes de les persones i empreses afectades i suposen unes traves burocràtiques que en dificulten l’accés. Els ajuts no poden estar basats només en ajornaments de pagament i línies de crèdit, sinó que s’han de preveure ajuts directes que permetin compensar l’aturada i represa de l’activitat sense generar un endeutament que hipotequi la recuperació de les petites i mitjanes empreses i autònoms.

Regularització de persones migrades: la crisi actual té un impacte a tota la societat però castiga especialment els col·lectius més vulnerables, entre els quals hi ha les persones migrades en situació irregular. Tenim el deure moral de reconèixer la tasca de tantes persones que, sense papers, han esdevingut imprescindibles per desenvolupar tantes feines, al camp, en el sector de les cures, en la sanitat i en tants d’altres. Per això és necessària una regularització extraordinària de les persones que estan en situació administrativa irregular, per garantir i protegir els seus drets i, amb ells, els de totes les persones que hi convivim i ens beneficiem de la seva activitat.

Mesures per garantir la producció d’aliments i els circuits d’alimentació: cal facilitar condicions dignes per a les persones temporeres i complir també totes les recomanacions sanitàries, especialment en seguretat en el treball, allotjament i transport al lloc de treball de treballadors temporers. Cal que els serveis d’inspecció de treball garanteixin de manera efectiva el compliment de les normes. Igualment, les administracions han d’implementar mesures per garantir la cadena alimentària impulsant el comerç dels productes de proximitat i els canals de comunicació entre persones productores i consumidores.

Aquestes propostes pretenen recollir demandes i respostes a les urgències d’una crisi inèdita, partint del fet que ningú disposa de la fórmula magistral ni la veritat absoluta. La nostra voluntat és compartir-les com a punt de debat constructiu amb el màxim d’agents socials, forces polítiques i institucions públiques per fer un front comú que superi les lícites però inoportunes competicions partidistes i, des del diàleg i el consens, anar més enllà del que podem aconseguir cadascú per separat.