'Keep calm'

Els dispositius electrònics ens donen accés a gairebé tot, o això creim, i aquesta immediatesa és precisament la seua llaminadura. Ens comuniquem amb qui volem i a l’hora que volem, per més lluny que ens trobem. Enviem i rebem fotos i vídeos a la velocitat de la llum, o els pengem a qualsevol plataforma per mostrar on hem viatjat o allò que som capaços de fer. No s’ha d’anar a aquest menjador silenciós de cada casa, al qual antany anaven els nostres pares o avis, per agafar un d’aquests volums pesadíssims i buscar el significat de tal o tal paraula, la biografia d’un determinat personatge o el mapa de determinat país llunyà. Avui dia, aquestes enciclopèdies ni tan sols són ja decoratives sinó un vestigi del passat en què s’acumula la pols. Google ens proporciona tot això i ho fa en dècimes de segon. El mateix ocorre amb el comerç. Ja qualsevol cosa és possible d’adquirir utilitzant el mòbil, la tauleta o l’ordinador personal. En tan sols un parell de dies, unes hores o bé uns quants minuts algú desconegut prem l’intèrfon de casa teua i te l’entrega personalment. És més, l’aplicació corresponent t’informa d’on es troba la teua comanda i, si es tracta de menjar ràpid, si ja està en preparació i el temps estimat que falta perquè t’arribi. El dia que la connexió d’internet és feble i aquesta informació no flueix amb la rapidesa habitual, ens desesperem. Ho volem tot per ja i tenim accés immediat a tot i, tanmateix, a causa de la globalització i el consumisme, potser formem part de les generacions que, en realitat, més esperen. És un contrasentit, però fem cues al banc o als caixers, al cine o al teatre, per accedir a un concert o agafar un avió. Esperem el nostre torn en aquesta parada de taxi o al supermercat, ja sigui a la peixateria, la carnisseria o en el moment de passar per caixa. Qui no recorda les interminables cues que vam fer en aquell parc d’atraccions? Això sí, res no és comparable a l’espera a què ens sotmet l’actual pandèmia del Covid-19 i que ens obliga a estar confinats a les nostres llars. Per dur que sigui, cal mantenir la calma, fins i tot sent conscients de les terribles conseqüències sanitàries, socials i econòmiques. Mentrestant, i amb ànim d’esmorteir la gravetat de la situació, estem assistint a un cúmul de noves normes que, indubtablement, són necessàries i imprescindibles, però que lluny d’aportar seguretat jurídica són fruit de la rapidesa i de la improvisació i la redacció de les quals és més que discutible. El coronavirus ho supera tot i pot entendre’s la motorització legislativa a la qual assistim. No obstant, la inicial declaració de l’Estat d’Alarma i els subsegüents Reials Decrets són un bon exemple d’imprecisió i falta de claredat, fruit d’aquesta redacció veloç i de la manca total de previsió estratègica. Malgrat que el seu objectiu és donar resposta concreta a les fatals conseqüències d’aquest tsunami, el contingut és pintat de coloraines, contradictori i genera innombrables dubtes que proven d’aclarir-se amb noves normes que corregeixen les dictades tot just unes hores abans. Sens dubte, la crisi pel Covid-19 provocarà una allau de procediments en els nostres tribunals, però molts vindran motivats per la necessitat de concretar les diverses interpretacions, sobre l’abast i concreció de les preteses solucions, que anuncien i desenvolupen aquests Reials Decrets dictats expressament. El temps és imparable i els nostres projectes vitals també, per molt que el camí es torci o que sorgeixi alguna cosa imprevisible i aterridora com el que estem vivint. L’important és evitar que la desesperació aflori i, amb ella, la pèrdua de capacitat de concentració i reacció. Els vents ferotges ens obliguen a subjectar fort el timó per mantenir el rumb i trampejar el temporal, sense que els nervis i la por ens devorin. Per això i malgrat tot, keep calm, no ens queda altra opció.