COL·LABORACIÓ
Quin model de ciutat volen els veïns de Lleida?
CEO Eurofund
El debat sobre el model de ciutat de Lleida i sobre la protecció del comerç minorista del centre fa anys que és a sobre de la taula i des de fa uns mesos s’ha revifat amb el projecte d’Eurofund Group i Frey a Torre Salses.
Donant per fet que qualsevol ajuntament té tots dos temes entre les seues prioritats; quina és la millor manera d’aconseguir-ho? Com aconseguir el model de ciutat que la població de Lleida vol i protegir l’economia local alhora?
Afavorir la inversió en la ciutat és un bon començament i el projecte d’Eurofund Group i Frey va en aquesta línia perquè es tracta d’una iniciativa privada disposada a invertir més de 100 milions d’euros a Lleida. La inversió normalment ve acompanyada de molts altres beneficis per a un ajuntament: execució d’infraestructures annexes al projecte principal; diners immediats en concepte de llicències d’obres i un altre tipus d’autoritzacions, ingressos recurrents derivats de l’obertura dels negocis que acompanyen la inversió inicial; i en el nostre cas concret per a Lleida: 400 llocs de treball directes i molts altres d’indirectes amb el compromís de fer servir empreses locals en tot el que estigui relacionat amb la iniciativa, i tot això en un moment en què la Paeria passa per dificultats econòmiques, ara agreujades per la crisi sanitària del Covid-19.
Aquesta previsió comportarà el final de la fuga de més de 400 milions d’euros anuals de la ciutat, que ara es perden perquè Lleida no ofereix als seus ciutadans les alternatives de compra, lleure i altres activitats que busquen. Per això, els veïns prefereixen anar a ciutats limítrofes com Reus, Tarragona, Andorra, Barcelona o Saragossa. Aquest aspecte hauria de ser especialment rellevant en una capital amb la tradició comercial de Lleida i la influència que en aquest aspecte sempre ha tingut a les comarques del seu voltant.
De punta a punta de la geografia espanyola existeixen innombrables casos que demostren que l’obertura d’una superfície comercial (sigui del format que sigui i especialment en ciutats amb dèficit de les mateixes) en cap cas implica la desaparició del comerç local ni el tancament massiu de botigues en altres llocs per formar part d’aquest nou projecte.
Les ciutats tenen una determinada capacitat d’absorció comercial, i amb aquesta dada treballen els promotors i els operadors de moda, serveis, restauració, etc. Cap promotor promouria una inversió important en una ciutat en la qual sap que els operadors no donaran suport al projecte; i cap operador no es comprometria a obrir en un projecte en el qual els seus ingressos a nivell global en una ciutat no siguin complementaris i sumin en comptes de restar. I el cert és que els promotors sempre realitzen una precomercialització abans de llançar-se a una inversió tan notable, per la qual cosa en un cas com el descrit anteriorment sembla raonable pensar que el projecte no destruirà l’entramat comercial existent amb dades tan aclaparadores com una fuga de 400 milions d’euros anuals de la ciutat per la falta d’oferta comercial suficient. Molt al contrari, hauria d’afavorir-lo i hauria de ser un complement ideal que afavoreixi la sostenibilitat del model comercial de Lleida mitjançant la generació d’ocupació, enfortiment del comerç local i la no-necessitat dels ciutadans de sortir de la capital de Ponent a la recerca de satisfer les seues necessitats de compra i lleure. En el cas de Lleida, hi ha una altra dada aclaridora: és la ciutat d’Espanya amb la menor densitat en mitjana i gran superfície comercial d’Espanya.
Sent, per tant, un fet objectiu que Lleida té la ràtio més baixa d’Espanya en aquest sector del comerç; és destacable a més que no disposa d’un centre comercial o parc de mitjanes i que tampoc no té un gran magatzem. Amb aquesta situació, no és estrany el suport majoritari dels ciutadans de Lleida a la implantació d’un parc comercial a la ciutat com ha quedat acreditat en les diferents consultes realitzades al llarg dels últims mesos.
El projecte que promou Eurofund Group juntament amb Frey a Torre Salses encaixa amb les necessitats de Lleida i el seu model de ciutat. Una iniciativa exempta de despesa pública, que assumeix inversions que correspondrien a l’ajuntament, amb operadors compromesos, creant ocupació i activitat empresarial en un moment delicat derivat de l’emergència sanitària i que compta amb un suport majoritari dels veïns. Un projecte que ha complert de manera exemplar tota la tramitació urbanística exigida per part de la Paeria i la Generalitat de Catalunya, i que pateix un retard inexplicable en la tramitació dels últims instruments de gestió urbanística que li haurien de permetre seguir endavant i començar les obres en un breu espai de temps.
Un projecte que no fa mal a ningú, que enforteix la capitalitat de Lleida i que suposa una injecció econòmica irrefusable per a la ciutat. Una gran oportunitat. Un projecte de Ciutat.