Efectes del Covid-19 i mesures legals (2)

Dit l’anterior, quines mesures ha adoptat Espanya en ocasió del Covid-19?

Doncs bé, la propagació del coronavirus i la conseqüent situació d’emergència de salut pública sobre la població en general (que a data de 4 d’abril arribava a un total de 124.736 persones contagiades, xifra que supera fins i tot Itàlia, i 11.744 persones mortes) no només ha incrementat en un 9,3 per cent el nombre de treballadors a l’atur durant el passat mes de març, sinó que s’està traduint en la pràctica paralització del sistema econòmic, cosa que afecta tant la indústria com el comerç, a través de les denominades mesures de contenció en l’àmbit de l’activitat comercial, equipaments culturals, establiments i activitats recreatives, activitats d’hostaleria i restauració, educatives i formatives, assistència als llocs de culte i a les cerimònies civils i religioses –incloses les fúnebres– recollides expressament a l’article número 10 i a l’annex del Reial Decret 463/2020, del dia 14 de març, pel qual es declara l’estat d’alarma per a la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada pel Covid-19 (prorrogat fins al pròxim dia 9 de maig), complementat per l’Ordre SND/257/2020, del dia 19 de març, sobre suspensió d’obertura al públic de tots els hotels i allotjaments similars, allotjaments turístics i altres allotjaments de curta estada, càmpings, aparcaments de caravanes i altres establiments similars, i acompanyat de la limitació de la llibertat de circulació de les persones, a excepció de les activitats relacionades a l’article número 7.

Tot això sense perjudici de garantir els serveis sanitaris a través del Sistema Nacional de Salut, el proveïment alimentari, l’assegurament del subministrament de béns i serveis necessaris per a la protecció de la salut pública, el trànsit duaner de productes de primera necessitat, el subministrament d’aigua potable i d’energia elèctrica, productes derivats del petroli i gas natural, els serveis de proveïment a la població d’aigua de consum humà i de sanejament d’aigües residuals urbanes, els serveis de transporti públic de viatgers per carretera, ferroviaris, aeri i marítim, els centres de serveis socials de caràcter residencial (centres residencials de persones grans, persones amb discapacitat o altres centres de serveis socials d’anàloga naturalesa), ja siguin de titularitat pública o privada, el subministrament d’informació, proveïment i fabricació de medicaments essencials per a la gestió de la crisi sanitària ocasionada pel Covid-19, la prestació del servei universal de telecomunicacions i, en general, totes aquelles altres activitats essencials recollides a l’Annex del Reial Decret-llei 10/2020 de 29 de març.

Totes aquestes mesures, encaminades a limitar al màxim el trànsit i mobilitat de les persones davant del risc de contagi del coronavirus, s’han complementat amb diverses disposicions en forma de mesures extraordinàries per frenar l’impacte econòmic i per salvaguardar l’interès general dels ciutadans, en especial pel que fa al de la població més vulnerable.

Així mateix, i ja en l’aspecte estrictament laboral, s’han aprovat directrius per acordar expedients de regulació d’ocupació per força major, promovent les suspensions de contracte i reduccions de jornada que tinguin la seua causa directa en pèrdues d’activitat com a conseqüència del Covid-19, inclosa la declaració de l’estat d’alarma, amb exempció o reducció de les cotitzacions que s’han d’efectuar i amb el compromís de l’empresa de mantenir l’ocupació durant el termini de sis mesos des de la data en què es reprengui l’activitat.

Es regula el dret dels treballadors a adaptar el seu horari laboral i a reduir la seua jornada de treball. S’estableixen sistemes d’organització que permetin mantenir l’activitat per mecanismes alternatius, particularment per mitjà del treball a distància, cosa que fa que l’empresa hagi d’adoptar les mesures oportunes si això és tecnicament i raonablement possible i si l’esforç d’adaptació necessari resulta proporcionat.

Totes aquestes mesures alternatives, particularment el treball a distància, hauran de ser prioritàries davant l’aturada temporal o reducció de l’activitat. Igualment, es consideren situació assimilada a accident de treball els períodes d’aïllament o contagi de les persones treballadores com a conseqüència del virus Covid-19.

Es reforça la garantia en el cobrament de les prestacions d’atur dels qui hagin vist suspesos els seus contractes de treball o reduïda la jornada laboral, resolt el seu contracte de feina temporal, de les empleades de la llar i dels treballadors autònoms.

S’estableixen moratòries en el pagament de les quotes dels treballadors autònoms i es concedeixen permisos retribuïts, recuperables fins al 31 de desembre, per a aquells treballadors que prestin serveis considerats no essencials i que per tal motiu han de romandre confinats a casa.

Són moltes altres les mesures acordades pel govern espanyol, fins a un total de vuitanta-sis normes legals en la present data, i que regulen d’altres tants aspectes socials com per exemple la suspensió de terminis administratius i processals, protecció i assistència a les víctimes de violència de gènere, protecció dels consumidors i dels arrendataris de pisos, però si m’estengués més allargaria en excés el generós espai que se m’ha donat en aquest diari.

No voldria acabar aquest escrit sense un propòsit d’esperança, d’esperança en la nostra societat, que està donant el millor del que és capaç de donar, d’esperança en els nostres governants, perquè encertin en les seues decisions i confraternitzin amb els més vulnerables, esperança en el futur perquè de segur que aquesta experiència ens farà més forts, solidaris i comprensius.