Els nous drets emergents són per a tothom?

En moments de crisi es revela el tarannà de les persones; els mitjans de comunicació no en són una excepció. Quan les crisis afecten els drets fonamentals, podem trobar persones i empreses compromeses amb la ciutadania i d’altres preocupades pels seus propis interessos: vendre espais publicitaris i reomplir la resta de suposats fets rellevants. La informació veraç i objectiva, ara mateix, és un bé molt preuat. Els mitjans que permeten formar-nos una opinió són escassos en un món en què es prioritza crear opinió, necessitats de consum i clientelisme. El benefici econòmic per sobre de la informació veraç.

La realitat actual tendeix més a 1984 que a 1948. La situació de postguerra va facilitar un gran consens d’Estats sobre els drets inalienables. L’evolució social i tècnica torna les relacions més complexes i obre noves vies de dominació o d’espoliació. Així doncs, en l’Assemblea General de les Nacions Unides de 1975 els Estats participants van fixar les mesures perquè l’ús dels avenços científics contribuís a la realització dels drets humans i les llibertats fonamentals sense discriminació, protegint els drets i la ciutadania dels efectes nocius pel seu ús indegut.

Aquests avenços ens permeten teletreballar i seguir amb l’activitat econòmica. Però la Covid-19 ha evidenciat greus dèficits d’inversió i tecnològics en sectors sensibles de l’administració, com la justícia i l’educació, mentre altres gaudeixen d’una bona salut digital. La fractura digital, evident dins la mateixa administració, es fa insalvable a nivell de carrer, atès el nou paradigma.

Les estadístiques diuen que el 99% de la població pot accedir a connexió 5G, i que som una de les economies desenvolupades amb la població menys preparada per a entorns digitals (11 milions d’espanyols només tenim habilitats bàsiques). Si afegim tarifes de connexió, costos d’equipaments, zones rurals sense cobertura, lentitud de les connexions, i diferents necessitats familiars en mateixes franges horàries, sorgeix un gran interrogant: tota la ciutadania té accés a aquests mitjans en peu d’igualtat?

Finament, no oblidem que l’obtenció de la matèria primera amb què es fabrica la tecnologia que permet el teletreball, les escoles online, el comerç electrònic, etcètera, pot ser responsable de greus vulneracions de drets humans.