Tenir més et fa infeliç?

L

a reflexió darrere d’aquesta pregunta és conèixer què fem nosaltres mateixos per ser feliços i fer feliços els altres.

Per respondre hem de recordar que són anys d’història i de vivències reals que ens demostren que els diners no són un fi, sinó un mitjà, i que la relació amb ells depèn de les nostres creences, valors i hàbits. Però l’equivocat pensament d’adquirir productes per sentir-nos millor i creure que ens fan feliços és el que ha fet durant anys que centenars de persones treballin sense parar, sense motivacions reals i en una tasca que no els apassiona; al contrari, els aclapara dia a dia, sense permetre’ls avançar, només pel fet de tenir uns ingressos que no recompensen sacrificis, esforços i dedicació d’una vida laboral sense sentit.

La pregunta correcta és: com ser feliços? Durant anys s’han realitzat grans estudis, i les dades i l’anàlisi dels mateixos han donat resultats més concrets i veraços. La Universitat de Harvard va iniciar el 1938 l’estudi de 268 persones a les quals va realitzar seguiment, entrevistes, exàmens i proves durant diverses dècades. La investigació realitzada per Harvard suggereix que tenir una vida llarga i feliç no depèn dels diners que acumules, ni del renom que reps.

D’altra banda, els éssers humans hem perdut el valor del temps i ens hem adonat de com de limitat i irrecuperable que és. Sembla que les activitats d’una vida en constant monotonia no permeten que visualitzem la importància de viure i, amb això, d’entendre la importància de poder respirar, observar, compartir, crear, donar i estimar. Hem permès que el món modern, amb la seua sensualitat, ens envaeixi de publicitat i productes desenvolupats per satisfer desitjos, inspirats en l’absurda creença de formar un estil de vida sota els estàndards d’una societat de consum que només busca etiquetar les persones basant-se en la seua aparença externa i limitar-les a un futur amb un creixent endeutament per mantenir un estatus que només evita i destrueix la possibilitat de ser feliços.

Felicitat és enfortir el vincle amb els altres.

Addicionalment, en aquest món modern en què el temps és la constant queixa d’un dia a dia ple d’activitats sense acabar, hem construït una vida treballant sense parar per a poc a poc aconseguir metes i complir propòsits, generant més ingressos. Tanmateix, en el procés per aconseguir-ho, hem oblidat la importància de reflexionar, compartir, gaudir, observar i crear. Reflexionar per conèixer-nos, compartir per aconseguir vincles, gaudir per ser feliços, observar per aprendre i crear per ser diferents.

Finalment, hem de recordar que només tenim una vida i que el temps s’esgota, no podem malgastar-lo per la creença equivocada d’aconseguir la felicitat augmentant els nostres ingressos per comprar sense mesura, oblidant-nos que la felicitat es construeix amb base en relacions i vincles amb aquells que ens importen i als quals importem, els que ens donaran suport o ajudaran en qualsevol circumstància per adversa que sigui, els que s’alegraran dels nostres triomfs i èxits, els que ens animaran quan caiguem o fracassem, pels quals donaríem el millor de nosaltres per aconseguir la seua felicitat.

Doncs, com va sostenir un dels directors de la investigació de Harvard, el Dr. Waldinger, “el nostre estudi ha demostrat que la gent de més èxit és aquella que es basa en les relacions, tant amb la seua família i amics, com amb la comunitat”.